Lo Jutgamen General (Lo Jutjament General en occitan moderne), Le Jugement Dernier, est une mise en scène du jugement dernier datée du XVème siècle. La source utilisée dans le présent article est : Mystères Provençaux du Quinzième Siècle d'A. Jeanroy et H. Teulié, Privat, Toulouse 1893, pages 193 à 284.
Je regroupe ici l'ensemble du texte sans les annotations, suivant le matériel présenté dans mes articles du blog Notre Siècle :
Jugement dernier et société "moderne" (I)
Jugement dernier et société "moderne" (II)
Jugement dernier et société "moderne" (III)
Jugement dernier et société "moderne" (IV)
Jugement dernier et société "moderne" (V)
Jugement dernier et société "moderne" (VI)
Il me semble qu'à bien d'égards, et outre l'intérêt linguistique, cette pièce relève bien davantage de la politique que de la religion. A fortiori, compte tenu du fait qu'elle fut jouée en pays albigeois conquis, deux siècles après la Croisade Albigeoise et dans une période de régression du pouvoir de l'Eglise romaine.
De même, le tableau clairement antisémite de cette présentation du Jugement Dernier apparaît d'emblée. Les Juifs étant jugés et condamnés en bloc juste après les démons, avec le grief d'avoir « tué le Christ ».
ENSEC SE LO JUTGAMEN GENERAL
Et primo Nostre Senhor deu estre asetiat en una cadieyra ben parada he deu mostrar totas sas plaguas, en presentia de totz, totas dauradas. He après hy deu aver quatre angiels, dos de cascun costat : que la hun porte la crotz, he l'autre lo pilar he la corda liada an lo pilar he l'autre los clavels he los foetz, he l'autre la lansa he l'esponsia. He hy deu aver una cadieyra ben parada per asetiar Nostra Dama, quant sera hora, al costat drech de son filh. He hy deu aver dos angi[e]ls, cascun an sa trompeta, he en paradis deu estre Sant Miquel he gran cop de angials anb el. He los Sans devo estre a l'autre escadafal, cascun en son loc, ordenats an bancz. He deu portar sant Peire sa tiera coma papa, he los emperados he reis segon lor estat, habilhatz segon lor esse, las vestimentas qui verdas, qui negras, qui an mosa. He i aura emperadors, reys, he d[e] glieza, he femnas abilhatz segon lor esse ; los Juzieus seran ense[n]ble he los autres aitant be, he venran quant seran apelatz per los angials.
Los demonis seran a part, quant seran vengutz de infern, he seran davant Dieu eternal he auran aguda lor centensia. Nostra Dama tota sola sera en son loc riquamen abilhada en lo escadafal gran, he estara aqui tro que sera hora de venir. Justicia he Misericord[i]a he Vida seran totas ensemps sus lo escadafal gran. La Mort sera en son loc sur lo escadafal. Los Juzieus seran a part a l'escadaffal gran, coma so : Melchisedec, Aymo, Lamec, Zorobabel. Los ydolatres seran a part sus lo escadafal, coma so : Abiatar, Salatiel, Piqua-ausel, Talhafer he d'autres. Los malvatz crestias seran a part coma los autres, coma so : Symon, Aniquet, Mella, Amon he los autres. Los religios bernardins, carmes, auguistis, predicadors, cordelies, menoretas, coma so : Nason, Mathatias, Semey, Aminadas, Balam, Hobet.
Digua DIEU ETERNAL als angials ;
Venetz sa, mos angials ben uratz :
Ieu voly que d'aquest pas
Vos autres davaletz en lo mon
Per denonsiar las grandas novelas
Que a d'ascuns no seran pas belas,
He los diretz que ieu voly far,
Coma Dieu he home he jutg[e eternal],
Sertas mon jutgamen generai.
He per so vostras trompetas penretz,
A totz los mortz vos autres sonaretz,
Que ago venir al gran jutgamen
Per ausir lor sentencia.
R) LA UN DE LAS TROMPETAS an gran reverensa he tot de ginolhos :
Très que poysan jutge eternal,
Pueys que vos play de nos comandar,
Nos autres al monde anam davalar
He farem toses vostres coma[n]damens.
Aras s'en davalo los angials a l'escadafal, la hun ane a la hun cap he l'autre a l'autre cap ; he trompara LA HUN, he digua :
Le(e)vatz vos, totz los Mortz, levatz;
Venetz al jutgamen generai.
Levatz vos toses d'aquest pas
Veser vostre Dieu eternal :
De vostra vida conte vos qual redre
Se l'avetz mesa be ho mal.
Aras l'autre digua coma aquest ha dich, lie après, quant s'en seran montatz en paradis, los mortz se levaran, los huns dels tombels he los autres de locz segretz, he venran totses davant Dieu he se metran de ginolhos sans dire mot. Haprès los salvatz s'en montaran en hun escadafal plus bas que paradis, a la part dextra ; he los dapnatz demoraran al gran scadaffal, a la part senestra.
Digua DIEU ETERNAL a las trompetas que trompo he apelo Locifer he totz los diables que venguo al jutgamen :
Prenetz vostras tro[m]petas, mos angiels,
Anatz ajornar per davant mi
Lucifer he los diables totses,
Que encontinen ago a venir
Per ausir lors sentencias.
R) L'autre ANGIAL de las tro[m]petas :
Très que excellen he redoptable senhor,
Nos avem ausit vostre comandamen
Que nos anesem encontinen
Ajornar Lucifer per davant vos
He totses sos companhos;
Per so, senhor. nos lay anam.
Aras pre[n]guo congiet de Nostre Senhor an gran reverencia he davalo a l'escadafal per dava[n]t infern he tromparan totz dos la hun aprop l'autre he digua LA HUN quant aura trompat :
De part lo Dieu eternal
He de son coma[n]damen,
Lucifer, nos te ajornam
Que agas a venir encontinen
Per davant lo jutge generai
Tu he totses tos companhos.
R) LUCIFER, dedins infern sans hubrir la porta :
Qual ies tu que nos ajornas?
Ni davant quai nos qual anar?
Quar ieu te die sans doptar
Que tu nos has facha paor ;
Ni no sabem pas bonamen
Ni ente[n]dut sertanamen
Davant quai nos as ajornatz :
He per so ieu te pregui
Que autra vetz nos ho agas a dire.
Digua l'autre ANGIAL :
Pueys que autra vetz ho qual dire :
Lucifer, ieu te ajorni
Per davant lo Jutge eternal
Que agas a venir encontinen
Tu he totses tos companhos.
R) LUCIFER. Pueys que lay nos quai anar
Nos te segrem tot lo bel pas
Quar no nos qual ponch rescondre,
Quar el ho ve tot he ho sap
Qui mal ni be aura fach ;
He per so nos te seguem
Per veser que nos demandara.
Aras s'en ano los angials en Paradis he digua LUCIFER quant sera fora en plangen quant s'en seran mo[n]tatz per lo escadafal :
He las ! mos companhos he que farem ?
Quar aiso es la jornada
Que ieu sertas tant doptava,
Quar despueys que nos dese[n]dem
De Paradis la granda mo[n]tanha,
Ieu sabia be que ela en breu venria
Mas no sabia pas lo jorn ni l'ora
Cora donar se devia.
Aras la sabem totses de presen,
Quar segon l'ajornamen
Que los angials nos an denonciat
Ela se deu donar sertanamen;
Quar ieu iey sentida la terra tremolar
Quant los angials an trompat
He an mandat los mortz levar,
He per so anem lay totses.
Aras vengua Lucifer he tota sa companiha per davant Dieu he digua DIEU a Lucifer :
Tu, Lucifer ple de sapiensa,
He perfiech en tota siensa,
Que eras lo plus bel de Paradis
Tu, Lucifer, fores asetiat he mes
En la gran montanha de Paradis
He en lo cel enperial.
He perfiech tu as estat
Del jorn de ta creatio
Entro que as agut pecat.
Ieu te avia baylada
La gran lumieyra clara
Coma la granda estela
Que hom Lucifer apela
La quala se leva lo mati.
Aras tu, Lucifer, no donas pas clardat
He aiso per ta gran malvestat
Que as tot jorn contuniada
En lo monde he en la terra.
He per so, per ta granda enequitat,
Tu ies estat fora gitat
De la granda mo[n]tanha de Paradis.
Ho, cherubin, ton cor es estat elevât
Per la granda sertas beutat
Que ieu te avia bailada ;
Tu no ti es saubut reconoise
Mas te ieys tot jorn elevat
He ies d'aut en bas tonbat.
He enaisi faran totses aquelses
Que te segran per aquel pas.
Aras Lucifer fa granda reverensia he totz los autres, he digua LUCIFER :
Ho très que dos he clemen jutge !
Se vostra bontat me vol escotar,
Ieu vos mostrariey claramen
Que ieu no iey ponch fach de pecat
Ni vos iey offendut negunamen,
Quar, senher, ieu iey
Conegut be
Que vostra deitat me ha creat de no re
He me a remplit de sapiensa
He me a perfach en tota ciensa;
Per so, senher, no se ensec pas
Que ieu aga sertanamen pecat
Segon la vostra divinitat,
La quala es, senher, de tota perfectio
He per so, senher, se ieu agués pecat
A l'encontra de vostra divinitat,
Vos me podiatz a non re tornar,
Vist que de non re me aviatz creat.
Mas, en parlan an vostra reverensia,
Hi [a] aguda una gran malvolensa
He una malvada lengua
Plena de vere he de envega,
So es a saber Miquel lo arcangiel,
Que me a tot jorn acusat
Davant la vostra magestat,
Per que el pogués obtener
Mon loc he mantener.
El me a grandamen acusat
He falsamen ho a fach ;
He per so vostra devinitat
Laugieyramen l'a cresut
Affy que ieu fos debotat
De Paradis san far pecat ;
He per so, très que aut he poisan senhor,
Ieu vos supliqui humialmen,
Coma juste jutge que vos etz,
Que vos agatz pietat de presen
De la vostra paubra creatura,
Que no la vulhatz pouch delaisar
Ni tant cruselmen turmentar.
Quar, senher, ieu no iey ponch pecat
A l'encontra de vostra devenitat,
Coma ieu iey dich desus.
R) LO JUTGE ETERNAL en reguardan los Santz que so davant el :
Avetz ausit vos autre[s] totses
Cosi Lucifer ha parlat
En excusan tot jorn son pecat
He cosi temerariamen
Ha respondut he orgolhosamen
En pallian tot jorn sa malvestat,
He cosi après ha prepausat
Que la mia divinita
Ha fâcha injusticia,
Coma se ieu no era juste jutge.
Ho Lucifer, se ma divinitat
Te avia fach tant gran be
Coma tu as dich aisi,
Cosy seria de presumir
Que de ma sola volontat,
Quant tu no aurias fach pecat,
Que ieu te volgués enaisi punir ?
He las ! quant ieu te agui creat
No fores pas tu en ta libertat?
Ho, Lucifer, tu as dich desus
Que ieu te avia donada ta granda sapiensa
He te avia perfach en tota ciensa:
Cosi d'aquela tu no as usat ?
He no sabes pas tu be
Que aquelses que hom ensenha en be
Tot jorn sa sapiensa multiplica?
Mas tu n'as pas aguda
Aquela conoisensa ni reteguda
Per so que de ton cor la autesa
No a(s) volgut pe[n]re negun cosselh ;
Quar tu cugavas estre tant savi,
Coma n'i a bel cop en lo monde
Que cuguo may saber que no sabo
He per aiso son desaubutz,
Quar cugar he pauc saber
Fa tôt home decaser,
He lo fa tonbar tost en bas,
Coma tu, Lucifer, fach ho as.
He per so, Lucifer, per ostar ta gran presomtio
He ta granda maladictio,
Venguo davant tu totses tos pecatz,
Tas folias he tas malvestats
En presentia de tot lo mon!
Aras se leve SANT MlQUEL — que sera en Paradi he gran cop de angials he davalo a l'escadafal — he parle an Lucifer anbe las paraulas, he digua :
Ho Lucifer, se tu ies estat tant bo
Coma tu as dich de presen,
En presentia de tota gen,
Per que davant lo jutge tu me acusas ?
He las ! no sabes be tu que ton mal conselh,
Ton fastich he ton erguelh
De Paradis te an fach tonbar?
He per so que cascun puesqua conoise
Ton grau pecat he ta granda malesia,
leu te ho voly dire mantenen
En presentia de tota la gen :
He, diguas, no as pas tu dich
A tota ta posteritat he co[m]paniha,
Quant tu eras en la granda monarchia :
« Veramen ieu soy Dieu
He soy sertanamen asetiat
En la cadieyra de Dieu » ?
Après as dich horgolhozamen
Que tu metrias seguramen
Ton seti ai costat d'Aquilo :
« He aqui sera sertas mon tro
He seriey senblable a Dieu. »
Tu no podes pas aiso deneguar,
Quar tot se es mes en escrich
Per dos fizels he bons notaris :
PerEzechiel a .XXVIII. capitol(s)
He al capitol .XIIIT. de Yzaias :
Aqui tu ho trobaras.
Après quant dises
Que al cel as demorat
Per tan granda bontat,
Per que, en la terra quant ies estat tombat,
D'aquela bontat tu no as usat,
Quar tu avias libertat ?
Veramen ta vida he ta fy es estada
Plus perversa he plus malvada
Que no era ton comensamen,
Quar per ton urguelh que tu avias
Tu as fachas gran cop de folias
En lo temps dels Macabeus,
Quar tu ieys montat sus lo autar
He aqui te ies fach adorar
Coma se tu eras Dieu.
Item, per doas veguadas faire as fach
Al poble sertas de Israel
Dos vedels per adorar
He lor as fach sertas recresen
Que so ero los dieus veraiamen.
Que los avia[n] trachz de la terra de Egipte.
He per so, per lo gran pecat de ton erguelh,
Tu me enproperas falsamen
Hen vos requiren, Dieu omnipoten,
Que venguo totas natios
He ago a portar encontinen
Testimoniatge de sas maladictios.
Aras reys, ducz, contes he totz los autres que seran a l'escadafal segon reguardaran Lucifer, que sera davant Dieu, en se meravilhan he dira DAVID als autres, en demostran Lucifer an lo det, que seran sobre l'autre escadafal, he los sans he las sanctas cascun en son loc :
He las! no es pas aiso Lucifer
Que ha conturbada tota la terra
He a mes tot lo monde en desolatio
He los sans payros al plus pruon
De infern sans aver misericordia ?
He las ! tant malvada persona !
He ge se es fach semblable a nos.
Mauditz sian elses totz
Que tota a lor vida no an fach que mal !
Aras digua DIEU a Lucifer :
Hor sa, Lucifer, matenen tu as ausit
Tot so que aquesta gen te ha dich :
Que sabes tu may dire?
R) LUCIFER. Mossenhor lo jutge, metatz lo cas
Que en tal prejudici ieu agués pecat,
He las ! no ha pas pecat Adam senblablamen ?
He si a el veraiamen !
Senhor, no a pas el pecat en erguelh,
He aitan be Nabucadonozor,
Coma ieu iey fach ?
He se no los avetz pas punitz,
Coma vos voletz far de mi ?
R) DIEU eternal. Lucifer, ieu te respondriey sans falhir
Quar quinh mal que Adam aga fach
El l'a fach per ton estiguatio,
Mas tu no as agut negun
Que t'en aga estiguat
Sertanamen de mal far ;
Mas ta propria malvestat
Te a fach tombar en pecat.
He per so te die Lucifer, ieu,
Que tu li o as fach far
He el a mens pecat que tu.
Aprop, quant el a conogut son pecat,
El me a demandada misericordia
He a fâcha très que granda penedensa ;
Mas tu, Lucifer, no as vuolguda aver conoisensa
De ton gran pecat que avias comés,
Mas as tot jorn perseverat
En ta granda malvestat,
Coma ha fach Pharao he Judas
Que jamais sertas de lor malecia
No an vuolgut aver conoisensa ;
He per so ieu vos doni la maladictio.
Aras parle DIEU ah los reys he autres sans, que so en lo scadafal segon, he lor digua :
He per so a vos autres que vos senbla ?
So elses justanien condapnatz
Vesen que tans de mais elses an fachz ?
Diguatz me tota vostra ententa.
R) DAVID. Ho! Dieu eternal tot poysan !
Nos sertas totses te disem
Que elses so justamen condapnatz.
Aras dira DIEU a Lucifer he a sos conpanhos ;
Lucifer an tos companhos
La maladictio auretz totz ;
He ostatzvos de mest los autres,
Anatz von a la part senestra.
Aras se meto LUCIFER he sos companhos a la part senestra en cridan : « Que malesecta sia la hora que em estatz creatz ! »
Aras parle DIEU an Sant Miquel, ha an los autres angiels.
He tu, Miquel, an tos companhos
Quant avetz fachs mos comandamens
He guardatz entieyramen aquels,
Pogatz von sai sus en paradis.
Après LOS ANGIELS tromparan de Paradis he diran la hun aprop l'autre quant auran trompat, la hun del costat de Paradis he l'autre de l'autre costat :
De part lo rey he jutge general
Fam saber a totses los Juzieus
Que venguo totses comparer,
En persona he sens avocatz,
Ausir lor jutgamen eternal.
Aras ve[n]guo los Juzieus quant la crida sera facha, coma : Melchisedec, Aymo, Lamec, Zorobabel, he autres davant Dieu he se meto de ginolhos fasen reverencia, he digua DIEU :
Augatz, vos autres, poble de Israel :
No vos soy ieu pas estat promés
En la vostra Iey
En la quala es estat promés
Que Dieu vos trametria hun propheta
Del miech de vostres frayres
He seria senblable a Moyses?
Aprop a dich que aquel propheta
No escotaria ni no creyria
Que sertanamen el periria.
He las ! no soy ieu pas estat aquel
Que a Moyses iey donatz los comanda[m]ens ?
Après no vos iey ieu predicat
Del reaime de paradis la gran bontat?
Après no avetz pas vos autres
Vistes los grans miracles
Que ieu iey fachs davant vos autres?
No iey ieu illuminatz los orbz,
Los boytoses he los tortz
He resucitatz gran cop de mortz?
He iey presa mort per vos autres
En presentia sertanamen de totses,
He soy resucitat de mort a vida
Après ma mort lo ters dia.
Aprop a mos apostols predicar iey fach
Del reaime de Dieu la bontat,
Las grandas causas he los grans bes
Sertanamen ausen de toses.
He vos autres los avetz ben gasardonatz,
Que los avetz persecutatz
He decasatz, lapidatz
He flagellatz,
Mortz he encarseratz.
Hor sa, diguatz me mantenen totses,
Pueys que ieu vos iey bailat mon cors,
Que devia ieu may far a vos autres ?
R) Los JUZIEUS, coma Melchisedec :
O illustrisseme jutge eternal !
Nos sertas be conoysem
Que vos etz lo gran jutge generai
He vos preguam benignamen
Que nos vulhatz escotar de presen.
Senhor, el es veritat sertanamen
Que vos nos aviatz promés
De nos baylar hun propheta
Que séria de nostra semensa;
He avetz, senher, may dich
Que aquel qui no lo escotaria
Sertanamen dapnat séria ;
He nos avetz donada conoisensa
De conoise aquel propheta
He per so, senhor, se aquel propheta a dichas
Alcunas causas (a) ben dichas
En lo nom de Dieu he no so avengudas,
Vos nos avetz dich he comandat
Que encontinen el fos lapidat
He mes a mort très que vilana,
Com apar [de] Deuteromi
Al XVIII. capitol veramen.
Nos avem fach vostre comandamen
Que més l'avem encontinen
Sus l'aubre de la veraia crotz.
Per que supiiquam benignamen
Coma benigne jutge he cortés
Que vos plasia de inclinar
Vostras benignas aurelhas he escotar
A vostras paubras creaturas.
Digua ZOROBABEL a Dieu :
Ho ! veray Dieu juste he drechurier !
Que a cascim redetz so loguier,
Senher, m'es avist que nos avem fach
Tôt so que nos avetz comandat,
Mas mantenen nos conoisem be
Que vos etz aquel propheta
Que etz estat per la ley tramés.
Totas vetz mot de causas nos avetz dichas,
Las qualas no so pas avengudas,
En nos pensan que vos fosetz
Aquel mesongier propheta ;
Quar vos disetz en la Sinagogua
Publicamen davant tot lo poble
Que lo temple vos destruiriatz
He dins très jorns lo redifficariatz,
De que no es pas endeve[n]gut
He tot lo poble es estat desaubut,
Quar lo temple demorec gran temps
Tot entier sertanamen
Aprop totas vostras paraulas.
He per so quant nos viguem la vertat,
Que lo temple no era ponch to[n]bat,
Nos vos presem he vos liem
He grandamen vos destreysem
Affy que no vos escapesetz.
He per aiso vos avem fiquat
Sus l'albre de la crotz he clavelat.
Digua AYMO a Dieu :
Très que excellen jutge, se vos platz,
Vulhatz me mantenen escotar :
Vos, per vostre propheta, vos avetz dich :
Que negun home no mude sa sentencia,
Coma dis Esdras en son premier libre.
En lo capitol sieyzeme;
He que aquel que venra coutra aquela ley
Que sia punit grandamen
He que en un fust sia fiquat
He en lo miech loc de sa mayso estaquat
He après que totses sos bes
Sian vendutz he preses,
Quar Dieu ha ordenat
Que son temple sia guardat.
He per so que no es endevengut
Que vos lo agatz destruch,
Coma vos, senher, aviatz dich,
Nos vos avem més en crotz
Sertas entre dos layros.
Digua ABIATHAR a Dieu :
Ho eternal he veray jutge!
Se vos play de me escotar,
Una causa vos voly demandar :
Vos, très que excellen senhor,
Avetz contra la ley mal fach,
Que sertas (en) lo nostre sabat
Lo nos avetz tot trinquat
He en lo jorn de nostre repaus
Avetz guérit gran cop de malautz,
De que nos no hem pas tengutz
De creyre vostres estatutz,
Per so que avetz fach contra nostra ley.
Digua LAMEC a Dieu :
Très que redoptable senhor,
Vos me escotaretz se vos platz :
Quant vos eretz davant Cayphas,
Nos vos enteroguem grandamen :
Se vos eretz Christ promés en la ley,
Que vos ho disesetz plublicamen.
He vos sertas nos respondetz
Que las hobras que vos fasiatz
Vos sertas las fasiatz
En nom de vostre payre,
Que portavo de vos testimoniatge.
Vos avetz fachs de grans miracles,
Dels quais vos dic veraiamen
Que autre no ho a pas pogut far;
Mas an totses aquels miracles
Que avetz fachz demest nos autres
Nos no erem pas tengutz de vos creyre,
Quar vos nos aviatz comandat
Que, quant aquel propheta
Nos auria prédicat
Alcuna causa en lo nom de Dieu
He no seria ponch avenguda,
Nos lo fesesem morir segon la ley :
He per so vos avem fach morir justamen.,
He vos, salva vostra reverentia,
Nos voletz condepnar malvasamen.
R) DIEU ETERNAL a totses en gênerai :
Ho! Juzieus maluroses,
Entendez a mi trastotses :
Vos autres avetz entendudas
Totas las sanctas screpturas,
He per so que vos autres disetz
Que ieu vos avia tot jorn promés
Hun sant home en vostra ley,
Vos autres l'avetz agut,
Quar ieu meteis hy soy vengut
He vos iey parlât en parabolas,
En proverbis he en figuras,
Coma a dich mon mesatgier Davit :
Quar ieu ubririey ma boqua
En parabolas
En lo monde,
Coma apar en lo psalme :
At[t]en dite popule meus legem meam,
Que vol dire : atendetz ma ley, mon poble.
He se vos autres avetz reguardat
Tot so que ieu vos iey predicat
He en so que ieu vos disia :
Que lo temple ieu destruria,
Del temple de Salamo ieu no ente[njdia pas
Mas del temple de mon cors,
Lo quai avetz romput trastotz
Sus lo albre de la veraya crotz,
Lo quai ieu iey refach he reparet
Lo ters jorn, coma vos avia predicat,
So es a saber lo jorn de la resurectio.
Après vos autres dich me avetz
Que ieu iey trinquat lo sabat,
Mas diguatz me se sabetz
Se ieu fesi re a l'encontra,
Quant, en vostra presentia,
Resucitiey lo filh de la Cananea ?
Los ladres gueritz iey
He los orbs illuminatz iey
Per mon sol coma[n]damen.
He las ! no vos disi ieu publicamen,
Quant lo filh de la Cananea
Agui ieu resucitat
He gran cop d'autres lo jorn del sabat
He me voliatz repenre
Dels miracles que me vesiatz fayre,
Quant ieu vos disi encontinen :
Qui de vos autres era aquel
Que, quant son buou ho son ase
En hun potz ero tonbatz,
He fos lo jorn del sabat,
Que encontinen d'aqui [no] lo trasiatz ?
He no era pas plus rasonable
De resucitar ho de
Gerir hun ladre
Lo jorn del vostre sabat ?
He si era verayamen,
Quar l'orne grandamen
Es plus nobla creatura
Que no es la bestia bruda.
He no cofessero pas los diables ausi
Que ieu era Jhesu Christ ?
He per so ieu voly que los de Nenive,
Los quais an fâcha penitensa
An la predicatio de Joanas lo propheta,
Vos jutgaran vostras malesias,
De que venretz al potz de infern.
Aras parle DIEU an los existens :
Hor sa, mos ben amatz,
Que disetz vos autres d'aquestz platz ?
Dels Juzieus que vos en senbla ?
So estatz els ben condapnatz ?
R) Lo existens :
Hoc, senhor, sertanamen.
Aras digua DIEU als Juzieus :
Anatz, vos autres Juzieus malvatz,
A la mia ma senestra.
Aras s'en iran totses los Juzieus a la part senestra sans dire mot.
Aprop venran lo[s] DOS ANGIELS an las trompetas he cridaran als idolatres he diran, quant auran trompat, la hun aprop l'autre al costat de Paradi :
Venetz avan, totses lo[sJ ydolatres
He paguas he autres,
Venetz davant lo jutge eternal
Per ausir vostra sentencia.
Aras venran paguas he ydolatres — Habiathar, Salatiel, Olifart, Piqua-ausel, Talhafer, las tro[m]petas, — per davant lo jutge he dira LO JUTGE :
Or sa, totses vos autres,
Paguas he ydolatres,
Scotatz tôt so que ieu vos diriey :
Ieu vos iey formatz a ma senblansa
Coma totas las autras natios
He per so que vos autres avetz passatz
Los comandamens que vos avia baylatz,
Quar las ydolas avetz adoradas,
He ieu las vos avia devedadas
Que no adoresetz autre Dieu,
Quar Moyses vos ho avia fach saber
Per los comandamens que ieu li avia baylatz ;
He per so vos autres etz tant malvatz
Que mos comandamens avetz trespasatz,
Et ayso per vostra grau malesia,
Quar de vostras mas fachas las aviatz,
Las qualas no sabian parlar
Ni avian sperit en elas
Que las pogués fa parlar.
Elas vuelhs avian
He guota no hy vesian,
Las mas avian he re no toquavan,
Pes avian he no caminavan.
He las ! quala raso vos movia
De fayre tan gran folia ?
He las ! per que no conoisiatz vos autres
Lo creator del cel he de la terra
Que tôt jorn vos ha donat lum
He vos ha tot jorn pascutz
He en vostras nececitatz socoregutz ?
Que sabetz vos autres alleguar ?
El vos quai mantenen apelar
Vostras ydolas que ve[n]guo parlar
Per vos autres de mantenen,
Que vos venguo deffendre encontinen,
Quar lo jutgamen ieu voly donar.
Aras respondran los paguas he los idolatres, so es HABIATHAR :
Très que poysan he juste jutge,
Nos vos supliquam benignamen
Que vos nos donetz encontinen
Hun petit de audiensa :
Pueis que, senhor, vos nos avetz formatz
He fachz a vostra senblansa,
Per que vos no nos donatz
La vostra benigna gracia,
Coma avetz donat als Juzieus,
Quant los salvetz per la circun[si]sion
Après la vostra encarnatio,
Pueys lor donetz la salvatio
Quant ordenetz lo sancte segramen de baptisme,
Vos nos fachz, senh[e]r, gran tort,
Vesen que vos eretz vengut per totses
Per far hun parc & hun pastor.
He las ! no valgra pas rnay
Que no fosem natz ja may?
R) LO JUTGE. Escotatz que vos voly ieu dire :
En lo estat de innocensia
Ieu iey format l'orne
Per reparar la ruina
Dels angials he la malesia.
Adam se pensava be
Estre senblable a mi
He mespreset mon comandamen
Lo quai ieu li avia devedat ;
He per so que el no lo havia guardat
Ieu lo mesi per hun gran temps
En la gran carser(e)n infernala
He an la mort perpetuala;
He per so que ieu agui gran compacio
De l'home he de sa posteritat,
Ieu vengui penre ma encarnatio
En lo ventre de ma mayre
Per reseme natura humana.
Mas diguatz me, vos autres,
Quant ieu fasia los grans miracles
En las vostra[sJ presentias,
Per que vos autres no cresiatz?
He las! no sabetz be vos autres
Que ieu devesigui la Mar Roga
Quant lo poble de Israël ne pasava ?
So es estat notori
Per tot lo universal monde.
He vos autres sabetz be
Que ieu persecutiey aytan be
Lo malvat rey Pharao
Quant volia destruire mon poble,
Que neguet an tota sa gen
En la Mar Roga encontinen.
Item no avetz pas considerat
De Sanpso cosi es estat
Tant fort home coma era,
Que an una maysela d'ase
Tuet de gens hun gran nombre ?
Sy qual donquas conclure,
Puey que avetz vistes
Tanses de grans signes,
Que el es tot a vostra confusio.
He las! ieu vos iey amatz totses,
Quar ieu vos iey trameses
Mos apostols he mos disiples
Que vos prediqueso lo baptisme
He la remesio dels pecatz,
He per so ieu tot de mantenen
Vos doni mon jutgamen :
Que vos autres anetz a la ma senestra.
Aras s'en iran a la ma senestra. Aprop tromparan LOS ANGIALS coma an fach desus he dira la un aprop l'autre, quant auran trompat :
Venetz avan, malvatz crestias,
Prelatz, pastors he autra gen ;
Venetz ausir vostras folias
Que avetz comesas an totas gens ;
Venetz totses apertamen
Davant lo jutge general.
Aras venran prelatz, rictors, avocatz, notaris, sargans he tota manieyra de crestias — Symon, Aniquet, Mella, Amon, Diamas, Gestas — davant lo jutge he dira LO JUTGE quant seran davant el :
Vos autres pastors malvatz,
Que davant ma presentia vengutz etz,
Ieu voly jutgar vostres pecatz,
He per so aisi atendetz.
Vos autres sabetz be
Que ieu soy vostre jutge,
He per so davant mi venguîz etz
Per ausir vostra sentencia.
Vos autres, prelatz he rictos, avetz raubada
Veraiamen tota ma glieysa
En despolhan las paubras fedas.
Or sa, vos autres me diguatz,
No era pas el hordenat
Que vos autres donesetz a mangar
A las vostras paubras fedas
Al mensas de la tersa part ?
Sertanamen non avetz re fach,
Ant lor avetz tot jorn tractat
A totas lor perdesio
He bayladas en la gorga del lop,
So es a saber del diable infernal.
Vos autres avetz fachz tans de mals
He no avetz pas fach coma bos pastors,
Mas coma mersenaris he layros ;
Per so crido venguansa totas
A l'encontra sertas de vos autres.
Que respondetz, vos autres malvatz ?
Quar davant mi no qual ponch de avocatz.
R) Li hun dels prelatz, SYMON.
Très que aut he redoptable senhor,
Humialmen vos supliquam
Que nos vulhatz hun pauc escotar :
Senher, no nos vulhatz pas repenre
Seguon la rigor de vostra justicia,
Quar nos sabem be de serta
Que segon la vostra justicia
Negus no pot estre salvat ;
He per so humialmen vos suplican
Que nos vulhatz, senher, jutgar
Segon la vostra sancta misericordia
Enaisi coma vos jutgetz
Los sans payres en lo Vielh Testamen
Quant de infern vos los tiretz.
R) LO JUTGE. Tu que parlas enaisi
No as tu legida la Screptura,
En Ezechiel en lo ters capitol
Que dis enaisi :
Que ieu iey comandat als pastors
Que de lors fedas feseso bona guarda
He que las prediqueso grandamen,
Ho autramen se gardeso
De morir eternalmen ?
Mas veramen vos autres
No avetz pas fach como los pasfres
Del Vieilh Testamen,
Mas lor avetz mostrat
Lo cami de malvestat.
R) Lo popular al jutge : Ho noble senhor he jutge
Vos avetz dicha la veritat,
Quar en presentia de totz
Elses an comesas maledictios :
Coma joctz he asulteris
He gran cop d'autres mesteris,
De que nos pensavem sertanamen
Que tot fos a nostre salvamen
He pensavem que fos be fach.
Digua LO JUTGE als pastors :
Hor sa, pastors taribles,
Que disetz d'aiso vos autres
Ni quinha bona excusatio avetz
En aiso que vos meto davan
Après me diguatz, vos autres,
Quinha symonia comesa avetz
En venden vostres beneficis?
R) Los PASTORS. Ha, ha, ha, domine, ne irascatur
Furor tuus contra nos !
Senhor, tu qui es misericordios,
No te coroses pas contra nos.
R). Lo jutge. Ho malasitz rictors malvatz,
ïeu iey be de que corosar
Quar per vostras fautas
So perdudas gran cop d'armas
He seran en infern priou
Sans aver ja may remesio,
He aiso per vostre mal govern,
Quar se vos aguesetz be emagenat
Del govern que vos era estat bailat,
Vos autres agratz governadas las armas
Que vos ero estadas bailadas ;
Mas avetz fach lo contrari,
Que tot vostre dou(at)ari
Avetz bailat a vostres parens
He a bel cop d'autras gens,
Per los fa ricz he manens,
Dels bes del sancte crucific
Dels quais avetz tengutz grans lebries
Per casar [en] blatz he sendiers,
He donat gran cop de damage
A las paubras gens de vilatges.
Ho devorados de ma glieysa,
Se vos autres aguesetz emagenat
Toses los mals que fasiatz,
Veramen en neguna manieyra
No agratz pas comeses pecatz ;
He per so vos dic ieu sertanamen
Que totses vieus encontinen
Von iretz en infern priou.
Anatz von a la ma senestra.
Aras s'en van a la ma senestra — Roboam, Amos, Seruth, Corbet, Jaffet, Symon. — Après trompa ran LOS ANGIALS coma es dich desus en ajornan relegioses, bernardi[n]s, celestins, augusti[n]s, carmes, cordeliers, observa[n]tins, predicadors, menoretas he autras gens de relegio ; he diran quant auran tro[m]pat .
De part lo jutge eternal
Nos fam a saber a totses relegioses
Coma so carmes he menoretas,
Chartros, bernardins, augustins,
Cordelier[s] he jacopins, observantins,
He a tota autra gen de relegio
Que venguo comparer encontinen
Davant lo jutge drechurier.
Aras venguo totz los desus nopnatz, he digua LO JUTGE :
Ho malvada gen perduda,
Que avetz fach tot jorn del sanctus
He avetz serquat tot jorn gran abus
A tot lo monde he demostrat
Tota la vostra malvestat ;
Quar dedins bel senblan fasiatz,
He de part defora los deseubiatz
He fasiatz fort de l'ipocrita
En anan per la carieyra
He cometiatz tot jorn detracfio,
Susuratio he murmuratio
He d'autras grandas maledictios,
Per so metetz vos a la part senestra
He ausiretz vostra sente[n]cia.
Aras s'en van a la part senestra — Nason, Mathatie, Semey, Aminadab, Balam, Hobet, Roboam. — Après tromparan LOS ANGIALS, coma es dich desus, en ajornan emperadors, reys, ducz, contes he baros, merchans he autras gens, he diran :
A totz vos fam a saber
De part lo rey celestial
Que agatz a venir totses
Coma so enperadors, reys, ducz he co[n]tes
He a tota autra gen de noblesa
Que han aguda gran preminensa,
Borgeses, merchans he gens mesquingua
Per ausir totses lor jutgamen.
Aras venguo los desus nopnatz, he digua LO JUTGE :
Or, sa, redetz me, vos autres, bon conte
Del govern que ieu vos iey bailat,
Quar ieu vos avia recomandat
Lo governamen de tot lo poble,
Coma so paubras femnas veusas,
Petitz enfans horfes he filhas;
Vegam cosi ho avetz governat.
R) LO ENPERADO al jutge.
Très que aut he redoptable senhor,
Se play a vostra clemensa
De nos hun pauc escotar,
Nos vos direm nostra ententa :
Senhor, el es veritat
Que vos nos aviatz bailat
Del monde lo governamen;
Nos lo avem governat
Enaisi coma saubut avem.
Vos, senhor, nos avetz istituitz
Per entretener tota justicia ;
Nos, senhor, l'avem entreteguda
Tant que avem sertas pogut
En lor fasen bona justicia.
R) Lo poble he los enfans orphes — lo paralitic, lo boytos, l'orb, son payre, sa mayre ; digua LO PARALITIC : —
Ho noble jutge très que excellen,
Escotatz nos, se vos platz, de presen :
Senhor, el es causa vertadieyra
Que nos autres estans en paubrieyra,
Sans payre ni sans mayre,
Elses nos an debotatz
De nostres repayres he gitatz,
Quar no avian amicz ni parens
Que nos deffendeso d'aquestas gens,
He ayso per la gran paor
Que perdeso tot so del lor.
He enaisi, senher, nos an mangatz
Totses nostres bes he dostatz ;
He la causa, senher, a anat tan mal
Que a calgut que siam anatz a l'espital
He demandar las almoinas per mort de Dieu,
He an fâchas gran cop de estorcios
He comesas gran maladictios,
Coma usuras he baratz
He gran cop d'autres pecatz;
He no an ja may aguda misericordia
Quant hem vengutz davant lor porta
De demandar per Dieu la almoina.
Digua LO JUTGE :
Que disetz, vos autres,
Ni que respondetz
De so que aquetses diso
Ni davant vos autres empropero ?
Es aiso veritat, hoc ho no ?
R) Los REYS. Ho très que noble senhor,
Aiatz pietat, se vos play, de nos
He jutgatz nos, senhor,
Segon la vostra misericordia
He non pas segon vostra justicia.
R) LO JUTGE. Ho malvatz enperados,
Reys, contes, ducz he baros,
Borgeses, merchans he autres,
No avetz pas ausit dire vos autres :
Qui misericordia no ha
Misericordia no deu troba?
He las ! no avetz pas ausit predicar
A David lo comandamen
Que ieu ly bailiey encontinen,
Quant lo agui fach rey sus lo poble :
Que fesés bona justicia
Tant al paubre que al riche?
He, se sos fïlhs no ho fasiou
Ni mos comandamen[s] no guardavo,
Ieu los vesitaria lors enequitatz
He los batria tant los costatz
Que elses venrian a dapnatio.
Pie per so toses vos autres,
Enperados, reys, ducz he contes,
Que avetz viscut sans misericordia,
Anatz von a la part senestra
Aras s'en ano a la part senestra. Après venguo LO[S] ANGIALS trompar coma desus ; he diguo :
De part lo rey drechurier
Fam saber a totz vos autres,
Jutges, avocatz, porcurayres,
Que venguatz encontinen
Per ausir vostra sentencia.
Aras venran los desus dichz — lo tesaurier, Pilat, Dalphinas, Barabas, lo poticari — he lor dira LO JUTGE ETERNAL quant seran ve[n]gutz :
Per davan ma magestat
Respondrau vostres pecatz,
Per so que avetz amaguadas
Grau cop de mentiarias,
De deceptios he de blapfemias.
Quant los ausiatz blafemar,
Quant vos venian denonsiar
Que las gens no fasiau que jurar,
De tot aiso avetz fach lo sort ;
Tot ho avetz fach a rencontra de mi.
He per so vos die ieu aisi
Que vos autres ne seretz ben punitz.
Per so que no avetz fâcha justicia,
Maladictio vos sera donada.
De so que avetz jutgat
Bona causa estre malvada,
Per tal que aguesetz deniers
Ho autramen per temor ho per amor,
Tot ho avetz fach a vostra desonor.
He enaprès vos autres, avocatz,
Avetz fâchas de leys novelas,
Enjustas he mal razonablas ;
Quar avetz en conselh palpat
De dire la verita;
He avetz jutgat malvasamen
A l'encontra del ignosen,
Coma so enfans, horfes he veusas
He gran cop d'autras gens maridadas
Que non sentiatz ponch aver d'argent.
Maladictio sia donada
A vos autres, fals testimonis,
Que avetz dich lo be estre mal
He, de vostra mala volontat,
Avetz semenada enequitat,
Tot per vostre fals tesmoni.
He vos autres, rofias malvatz,
Avetz menadas an deceptio
Las paubras fîlhas a perditio,
Que anaretz eu iufern prion.
Mauditz seretz vos autres, glotos,
Que, per beure dels vis bos,
Hetz tombatz en ebrietatz
He fachas gran cop de enequitatz,
De que ne seretz totses dapnatz.
He vos autres que vivetz de rapina,
Que avetz raubada la causa comuna
He despolhat tot mon poble
He lo avetz fach morir de fam,
Mauditz siatz, vos autres,
Que no avetz pas amat lo be public,
Mas l'avetz mes a perdesio
La hun per despiech de l'autre;
He etz contens que tot se perda
He que lo vostre se guarde
Per esperansa de aver argen.
He per so dic ieu dema[n]tenen
Que totses auretz vostre jutgamen.
Anatz toses a la ma senestra.
R) Hun d'aquels al jutge. Ho très que excellen jutge,
Nos te preguam humialmen
Que tu nos vuelhas escotar
De so que te volem demandar.
Senhor, nos be sabem
Que jutgatz nos avetz justamen;
Una causa vos volem dire :
Vos avetz fach predicar
Lo segramen de batisme he publicar;
He avetz may dich, senher :
Que no sera lavat de l'aigua del baptisme
No intrara en paradis,
He per so, senhor, ieu vos dic
Que nos totses hem bategatz
He de l'aygua del baptisme lavatz ;
Nos es a vist que nos fachz tort.
Item, senhor, vos sabetz be
Que nos em enclinatz
Plus al mal que al be
He lo diable nos ha desaubutz,
De que, senhor, nos vos preguam
He humialmen vos supliquan
Que segon la vostra sancta misericordia
Nos vulhatz, senher, jutgar.
vj LO JUTGE. Augatz he escotatz me totses :
Non obstan que totses siatz bategatz,
Vos autres avetz grandamen pecat ;
Quar totses reno[nJsiat aviatz
Al diable he a totas sas obras ;
De tôt aiso no avetz re guardat,
An vos etz abandonatz
A fayre totas malvestatz
He trinquatz totses mos comandamens :
Vostra condensa ne sia testimoni !
Après avetz dich may
Que natura es inclinada
Plus tôt a far (a) mal que a far be :
He las ! no avetz pas vos autres ausit
Del bon layro que ha dich,
Quant ieu era sus l'albre de la crotz,
Que de el me sovengués
Quant ieu séria en Paradis?
Que en aquela hora sertanamen
Aguec contrittio grandamen ;
Aqui conoc totses sos pecatz
He los mais que avia fachz,
El ne ac gran contrictio
De que ne venc a salvatio.
Item de Sant Peyre que es estat ?
Quar quant el me hac reneguat
No fés pas el huna gran penedensa ?
He si fés el sertanamen.
Mas vos autres malvatz
Tôt jorn avetz fachz grans pecatz,
He totses los jorns contuniatz
Sans ja mais fayre penedensa,
De que anaretz en infern priou
Sans ja mais aver remesiou
Dels pecatz que avetz fachz.
Aras s'en ano a la ma senestra.
Aras se dispausara lo jutge de donar sa sentencia he dira :
He las ! he las ! he quinha consolatio
Podi ieu penre de mos enemicz,
Quant qual que ieu ne ago vengua[n]sa,
De lor donar lor sente[n]cia ?
Aras vengua Misericordia davant lo jutge tota de ginolhos — sobre l'escadafal — he digua he demore aqui tro que Justicia vengua :
Ho mon Dieu, mon senhor !
Escotatz me hun pauc, se vos platz,
Quar vos avetz mesa Misericordia
Permieyramen que Justicia
Seguon que ha dich lo sant home David :
Misericors, misereator & justus.
Que vol dire que el a mesa Misericordia
Davant Justicia.
Vos avetz fach lo cel he la terra,
He neguna causa no vos es difficila;
Senhor, totz los jorns a los peccadors
Facha lor avetz misericordia
Del Novoel he del Vielh Testamen;
Vos pregui, senhor, de cor dos
Que lor donetz salvamen.
Aras ve[n]gua JUSTICIA — de son loc — he digua tota de ginolhos davant lo jutge :
O veray creator de totas creaturas !
Rey de totses los reys !
Senhor, ma sor Misericordia es venguda
Per davant vos tota marida.
Senher, a Misericordia li senbla
Que las paraulas de prima facia
Que ela ha dichas de presen
So mot plasentas sertanamen,
Mas, senhor, ieu voly parlar an vos
En presentia dels auditors.
Pausa.
Senhor, vos avetz dich
Que aquelses que no guardaran
Vostres comandamens ni faran,
Que en infern vos los metretz.
He per so totses aquetses
Elses no han pas guardatz
Vostres comandamens ni servatz,
Mas tot jorn blasfemat,
Jurat he reneguat,
Mal grasit he despichat
He fachz grau cop de autres mals.
Per conclusion ieu dic, Misericordia,
Que totses devo estre dapnatz.
R) MISERICORDIA a Justicia he parle an lo jutge :
Ho très que dos senhor,
Juste jutge he drechurier,
Ma sor Justicia dich a
Que totses devo estre dapnatz :
He las! no aves pas vos promés
Misericordia a trastotses
Quant avetz dich
Per la boqua de David :
Misericordias domini in eternum cantabo ;
So es a dire, senhor,
Que vos donariatz
Als pecadors misericordia,
He sabetz ben, senhor,
Que Misericordia es tot jorn perpetuala ;
He per so ieu die de mantenen
Que, se los pecadors no agueso pecat,
Elses no agro pas agut nesecitat
De vostra sirventa Misericordia.
R) JUSTICIA a Misericordia en parlan an lo jutge :
Senhor, tu ies juste jutge
He ton jutgamen es drechurier ;
Tu as promés, senhor, sertanamen
Que tu faras bon jutgamen :
Non facies verbum tuum irritum.
He que tu, senhor, me as tot jorn amada
He bona justicia as tot jorn facha.
He as dich per la boqua del Sant Esperit :
Qui sera aquel que habitara
En ton tabernacle he demorara ?
He tu, senhor, as respondut :
Que aquel veramen intrara
Que sans pecat el sera.
He après has may dich :
Qui argent a usura ho autramen no baylara
Aquel en paradis intrara.
Tu, senhor, be sabes
Que veraiamen totses aquetses
An comeses grans pecatz.
He per so, seguon bona justicia,
Devo estre totses dapnatz.
R) LO JUTGE a totas doas. Hor sa, damas, escotatz me :
Vos, Misericordia, avetz be parlat
He vos, Justicia, aytan be,
He per so sapiatz sertanamen
Que ieu fariey encontinen
Bona justicia a cascuna
Sans fayre tort a neguna.
He per so totas doas
Anatz von repausar.
Aras s'en van seyre en lors locz. Après vengua LUCIFER he partira dels autres diables he anara per lo scadafal he dira en caminan tot dapas entre si meteis :
Ieu, Lucifer, iey ausidas
Paraulas grandamen maridas
Que an agudas Justicia he Misericordia,
Debatudas entre elas
Davant lo jutge eternal ;
He que no i a agut negun apontamen,
Mas ieu m'en vau encontinen
Trametre hun de mos mesatgies,
Quar sertas ieu ne iey ben mesties,
He tota la companiha,
Que ane parlar encontinen
An la mayre de Dieu omnipeten,
Que ane avocar per nos autres.
Aras s'en ane als diables he sone BELZEBUC he digua :
Belzebuc, vai sa encontinen
He vay sa, sans fayre demora,
Quar ieu te voly trametre de fora
Per parlar de nostra besonha.
R) BELZEBUC a Lucifer, quant sera davant el, an gran reverencia :
Mon très que redoptable senhor,
Ieu veni aisi per davant vos
Quar ieu iey ausit sonar
Belzebuc he demandar,
He per so ieu veni a vos.
Que vos play de me comandar ?
R) LUCIFER. Belzebuc, el te quai anar
An la mayre de Dieu parlar,
He li diras que Lucifer an sa companiha
Se recomanda a la sua bona gracia,
Hen ly preguan que avoque per nos
Davant son filh tot poderos ;
Hen ly recoma[n]dan tota la causa,
Vesen que nos no avem pas pecat fach.
R) BELZEBUC. Senhor très que exellen,
Ieu lay vau encontinen
He fariey vostra mesatgaria.
Aras s'en va BELZEBUC parlar an Nostra Dama he li dira so que se ensec an gran reverencia. — Nostra Dama deu esse en sa cambra tota sola en sa cadieyra sus lo scadaffal —
Dana de gracia,
Fontainna de Misericordia,
Lucifer he tota sa companiha
Me an tramés aisi per davant vos
He me an dich que ieu vos dicés
Que vostre filh asetiat se és
Per donar lo gran jutgamen ;
Dama, vos preguo he vos supliquo
Que prenguatz tant de pena per elses
Que preguetz vostre car filh
Que no los vuelha pas jutgar
Per sa granda riguor he justicia,
Mas seguon la sua sancta misericordia,
Vesen que no an pas fach pecat.
R) LA MAYRE DE Dieu. Ieu lay anarieu volontieyra
He preguariey per elses
He per los pecadors totses.
Aras s'en tome BELZEBUC en fasen reverencia a Nostra Dama he digua a Lucifer he a tota la companiha lo mesatgier :
Messenhors, augatz toses :
Ieu iey an la mayre de Dieu parlat
He li ey dich so que me aviatz comandat
He ela me ha respost benignamen
Que ela lay anara encontinen.
Aras s'en ane NOSTRA DAMA per lo escadafal quant Belzebuc s'en sera anat, he digua :
Davalatz, mos bels angials, davalatz.
Venetz me far co[m]paniha,
Quar ieu voly an mon filh parlar
He preguar per tota aquesta gen marida,
Quar ieu entendi verayamen
Qu'el vol far son gran jutgamen.
Aras davalo los angiels : Rafaël, Uriel — he Nostra Dama s'entorne en sa canbra — he venguo davant Nostra Dama, — que sera en sa canbra — he, quan seran davant ela, faso gran reverensia he ela se meta al miech de elses he en avan, — per lo scadafal. — Canto : Ave Regina celorum tota he, quant l'auran cantada, venguo Misericordia he Justicia en avan per lo escadafal entra elas he digua JUSTICIA :
Ma sor Misericordia,
Ieu vos dic sertanamen
Que totses los circumsisitz he bategatz
Que co[n]tra la ley son anatz
Seran dapnatz eternalmen,
He d'aquo que ieu die no siatz pas corosada.
R) Misericordia. Ma sor Justicia, ieu vos diriey
He en re no vos falhiriey,
Se los pecadors an pecat
He d'aquelses pecatz an facha penedensa,
Ieu vos die veraiamen
Que elses auran salvamen.
Aras hun dels angials que ero an Nostra Dama — RAFAEL — s'en monte en Paradis he digua a Nostre Senhor tot de ginolhos so que se ensec :
Tres que redoptable senhor,
Poysan he de gran honor,
Ieu veni davas vostra mayre,
He vos die sertanamen
Que ela ve vas vos encontinen.
Aras deu montar Nostra Dama en Paradis, quant l'angial aura parlat. He Nostre Senhor li deu venir a l'endavan he la deu reculhir an gran revere[n]sia, he digua NOSTRE SENHOR :
Ma mayre, vos siatz ben reveguda
He degra[n]da joya reseubuda !
Sesetz vos aysi, ma mayre,
En aquest mot bel repayre
He en aquesta bela cadieyra
La quala vos promesi gran temps ha.
Aras Nostra Dama se sécha he puey crido CILETE. Après NOSTRA DAMA se levé tota de ginolho[s], se meta davant son filh he digua son filh : Ave Maria. Aras se leve he se tome seire he digua :
Mon filh, ieu vos voly demandar
Una petita requesta
He vos suplique que vulhatz far
Lo cote[n]gut de aquela.
R) SON FILH he digua. Ma mayre, so que vos playra
De me comandar encontinen,
Ieu soy prest he aparelhat
De vos hubesir sertanamen
He de fayre vostra volontat,
Quar no es pas causa rasonabla
De deneguar alcunamen
Sertanamen vostra demanda
Que no se fasa encontinen,
Quar vos, ma mayre, me avetz portat
.IX. meses en vostre ventre
He pueys alachat me avetz,
Mayre, de vostras mamelas
Sans autre lach jamays penre.
R) LA MAYRE a son filh. Mon car filh, be sabetz,
Coma Dieu he home que vos etz,
He ieu vostra paubra sirventa,
Ieu iey decosta vos estat
Tant que en lo monde avetz demorat;
Vos iey alachat de ma mamela
Coma mayre, verges he pieusela,
He plena de lach celestial.
Jamays, mon filh, no m'avetz contradich
De tôt so que vos iey demandât ni dich
Mon filh, ieu soy aisi per davant vos
De avoquar per los pecadors
Que vos plasia de lor donar
La vostra sancta misericordia,
Vesen, mon filh, que dich avetz
Que en lo monde vengut eretz
Non pas tant solamen per los justes
Mas per los pecadors totses.
Mon filh, vos sabetz sertanamen
Que el hi a agutz grau cop de blasfemadors,
Murtries, joguadors he layros
He gran cop d'autres malfactors;
Vos, mon filh, los avetz totses perdonatz
Sus l'albre de la veraia crotz
Quant a vostre payre cridetz
Que el totses los perdonès,
Quar no sabian que se fasian :
He per so, mon filh, vulhatz
Als paubres crestias perdonar,
Quar aguda an tot jorn
Dolor de la vostra sancta passio
He me an tot jorn honorada
He facha me an lor avocada
Per davant vos, mon car filh.
Enaprès, mon filh, ieu vos pregui
Per lo paubre Lucifer
He tota sa companiha,
Quar elses desiro grandamen
La vostra sancta misericordia.
R) SON FILH. Per que, mayre, demandatz vos
Per Lucifer he sos companhos
Que elses ago misericordia?
He, mayre, vos sabetz be
Que el me ha volgut defraudar
(He) de mon reaime he gitar
He aiso per son gran erguelh,
He aras demando Misericordia,
He dis inquara may
Que no ha ponch fach pecat,
He per so ieu vos dic, mayre, sertanamen
Que al jorn de uey Lucifer he sa gen
Anaran al plus priou de infern.
Mas, ma mayre, als autres pecadors
Quant al monde ieu estava
Ieu totz îos jorns los ensenhava
He de misericordia ieu hobrava ;
Ma mayre, mantenen ieu soy jutge
He me quai a cascun redre
Seguon que auran deservit.
Mas, ma mayre, las doas vertutz,
So es a saber Justicia he Misericordia,
En bona patz he en bon acordi
Sertanamen ieu las reduriey,
He ayso, dana, per tal de vos.
Aras NOSTRA DAMA digua as un angial be quant sera rengut davant ela, fasia reverensia he li digua Nostra Dama :
Ho mon bon angial, anatz
Serquar Justicia he Misericordia ;
He que venguo encontinen
Quar ieu voly parlar anb elas.
R) L'ANGIAL a Nostra Dama :
Mayre de Dieu, ieu soy tot prest
De fayre vostre coma[n]damen;
He lay vau encontinen
Veser se las trobariey.
Aras s'en davale L'ANGIEL a l'escadafal serquar Justicia he Misericordia he digua quant sera anb elas :
Damas vertutz, Dieu vos ajut !
La mayre de Dieu me tramet a vos autras
Que venguatz ensemps totas,
Quar ela a vos autras vol parlar.
Aras s'en van las vertutz davant Nostra Dama he faso reverentia, quant seran davant ela, he digua JUSTICIA :
Mayre de Dieu, vos nos avetz mandadas
Que venguesem parlair an vos ;
He per so nos hem vengudas
Per veser, dama, que voletz vos.
R) NOSTRA DAMA a las Vertutz :
La causa per que ieu vos iey mandadas
Sy es per vos totas Joas acordar,
Vesen que tot jorn avetz agut debat.
He per so diguatz me vos, Justicia,
De que etz tant corosada ?
R) JUSTICIA. Ieu vos diriey, mayre de Dieu,
Sertas Misericordîa he ieu
Avem tot jorn agut debat.
Lo débat, dana, es aital :
Quar ieu dic, dana, verayamen
Que los homes he femnas
Que so de presen aysi vengudas
Devo estre totses dapnatz,
Vesen que an tanses fachz de pecatz
He que an tant demorat
En las carses de infern
Per los pecatz que avian fachz.
He mantetien ditz Misericordia
Que elses devo estre delieuratz
He per so, dama, die ieu que no
Quar en infern no ha pas redemptio.
Digua NOSTRA DAMA a Misericordia :
He vos, Misericordia, que respondetz
De tot aiso que a dich Justicia ?
R) MISERICORDIA a Nostra-Dama :
Mayre de Dieu, veray[a]men ieu dic
Que me seria fach hun gran tort
De so que Justicia ha dich :
Que en infern no ha ponch de redemptio.
Ieu, dama, respondi sus aquel cas
He dic sertanamen que si a ;
Quar ha dich lo sant home Davit
Per la boqua del Sant Esperit :
Verumtamen deus reddimet animam meam
De manu inferi,
Dis, dama, sertanamen
Que Dieu resemera encontinen
Las armas de las penas de infern.
Item ditz may, dama,
Yzaie, lo sant propheta,
Que Dieu per sa misericordia
Mena en infern l'arma
He après el la ne gieta.
Digua la VERGES MARIA a totas doas :
No vos enbaisquatz pas, vos autras,
Vos, Misericordia, he vos, Justicia,
Quar son drech cascuna aura.
He affy que totas siatz d'acort,
Ieu vos ho menariey en bon port
He que aquest debat me remetatz.
Digua MISERICORDIA a Justicia :
Que disetz, ma sor Justicia,
De so que la mayre de Dieu a dich ?
R) JUSTICIA a Misericordia :
Hor sa, ma sor Misericordia,
Veramen ieu soy co[n]tenta
De ne estar a son jutgamen.
R) MISERICORDIA a Justicia :
He ieu, ma sor Justicia,
No hy contradiriey pas ;
He soy veraymen co[n]tenta
Que ela delibere sus lo cas.
Digua LA MAYRE DE DIEU a totas doas :
Venetz sa, Justicia, he vos Misericordia.
Pueys que me avetz remés lo débat
An lo ajutori de mon filh,
Ieu ho auriey tantost acordat.
He per so ieu vos dic, Justicia,
Que vos avetz agut tot vostre drech
Quant mon filh mes los pecadors
Per dedins en infern trastotz.
Quant agro fachz grans pecatz,
En infern per Justicia foro botatz ;
Ala donquas vos, Justicia, renhavetz.
Mas vostra sor, Misericordia,
Ha agut tot son drech sertanamen
Quant mon filh tirec los pecadors
De la granda carses de infern prion,
Quant hac presa mort he passio
Sus lo albre de la veraya crotz.
R) JUSTICIA a Nostra Dama :
Hor sa donquas, dama,
Ieu no soy pas perpetuala ?
R) NOSTRA DAMA a Justicia :
Justicia, ieu vos die sertanamen
Que vos avetz agut al monde comensamen
He si auretz aras mantenen
Sertas tot vostre finimen.
v) JUSTICIA a Nostra Dama :
Dama, non obstan veraymen
Que ieu aga agut comensamen,
Ieu no iey pas aguda
Ma fy persecutiva.
R) MISERICORDIA, a Justicia, tota corosada :
Justicia, vos parlatz trop !
He no sabetz pas vos
Que ieu soy permieyra que vos ?
Digua LA VERGES MARIA a totas doas :
Hor sa, damas, ieu pausi selencia.
Vos autras, vos autras
Etz mot corosadas
La huna a l'encontra de l'autra,
He no sabetz pas amodera
Vostre debat ni apaysa,
Per tal de la gra[n]da ira que avetz.
He per so que ia causa me es remesa
Ieu vau donar ma sentencia;
Non obstant, damas, ieu reservi
Lo bon plaser de mon filh.
He per so ieu vos die a totas doas
Que totses los pecadors
Que no an ponch mespresat
Lo sancte segramen del baptisme
He en infern ago demorat
Milla ans ho plus
He per Justicia co[n]dapnatz,
Per lo merit de la sancta passio
Que ha presa lo filh meu
Per resemer natura humana,
Seran gitatz de infern per Misericordia.
Aras vengua Nostra Dama he las Vertutz davant Nostre Senhor en fasen reverencia, he digua NOSTRA DAMA :
Mon car filh, nos autras hem vengudas
Totas per davant vostra justicia.
La causa (es) per que em davant vos
Si es, mon filh glorios,
Quar Justicia he Misericordia,
An gran cop de altercatios,
Me an remesa lor playdegarias
Sertanamen totas doas ;
Ieu iey ausit tot lor débat
He si lor iey acosselhat
Que elas ho remeseso a mi
Vesen que no podian pas estre d'acordi.
Elas ne so estadas contentas
He per so ieu iey donada ma sentencia,
Réservat, mon filh, vostre bon plaser.
Pausa.
Per so que Justicia tot jorn disia
Que los homes he femnas que ero davant vos
Deviou estre dapnatz totz,
Per so que ero totses en infern
He que en infern no ha ponch de redemptio ;
He Misericordia disia lo contrari,
Quar disia que lo sant home David
Parlan per la boqua del Sant Esperit,
Que Dieu resemeria las armas de infern
En lo temps de la sua santa Passio ;
He per so que Misericordia conclusia
Que so que Justicia disia
No era pas veritat,
Ieu lor iey donada tala sentencia :
Que los homes he femnas
Que ero pecadors
He que totses ero davant vostra encarnatio
He que ero jutgatz per Justicia
De estre en infern priou
He avian facha penedensa
De lors pecatz an grau repente[n]sa
He lo segramen de baptisme
Gardat avian,
Que en lo temps de la vostra passio
Elses toses salvatio aurian.
R) NOSTRE SENHOR a sa mayre :
Ma mayre, ieu vos respo[n]di
Que a toses los pecadors
Sertas no sera pas enaisi,
An aquelses especialmen
Que an pecat malesiosamen,
Quar gran cop de pecadors hi a
Que se so deffiatz de ma misericordia
he an mespresada Penedensa
He tot jorn perseverat en lor malecia ;
Aquelses no auran pas misericordia.
Item, ma mayre, n'i ha gran cop de malvatz
Que per la malecia de lors pecatz
Se so sertananem desesperatz ;
Aquelses no intraran pas en paradis.
Item, ma mayre, n'i ha d'alcuns
Que de la veritat fach an mesonga
He de la mesonga veritat ;
Aquelses seran totses dapnatz.
Item, n'i a may d'autres
Que no se so ja mays confessatz ;
Aquelses seran totses dapnatz.
Pueys n'a d'alcuns
Que se so ben cofesatz
He en lor cofesion an promés
Que ja mays no tornarian plus
Als pecatz que avian comeses ;
Totses aquels lo contrari an fach ;
Totz aquels seran dapnatz.
Item, el n'i a d'autres
Que per lor gran malecia
A tota la sancta glyeysa
An comesa granda cisma,
Ieu lor iey a totz donat espasi
De fayre penedensa,
Elses no l'an pas facha ;
Totses aquels seran dapnatz.
Aprop, ma mayre, n'i a d'alcuns
Orgolhoses, avaritioses,
Luxurioies, iroses,
Goloses he envegoses,
Pigres a guardar mos comandamens ;
Totz aquels he aquelas
Que no los an guardatz
He an perseverat en lors pecatz,
Sans aver neguna contrictio,
Totses venran a dapnatio.
R) MISERICORDIA a Nostre Senhor :
Senhor, el i a en vostra senhoria
Gran cop de presoniers
Que so, senher, totses
Fora de vostra gloria :
So so los petitz enfans
Que so mortz sans baptisme
Dedins lo ve[n]tre de lor mayre.
Item, n'i a d'autres agutz
Que encontinen que so estatz nascutz
Sertanamen elses so mortz;
He totses ero enfans de crestias
Que, se agueso vescut per lors dias,
Elses se foro fachz batega ;
Vesen, senh[e]r, que elses ero
En la vostra salvaguarda,
Coma dis la sancta escriptura :
Custodiens parvulos dominus,
Dis que vos gardariatz los enfans petitz,
Per tal, senher, que no sian peritz;
Quar no ha pas tengut en els
Que no se bategeso encontinen,
Mas la mort crusela
Encontinen los ha murtritz.
Digua LO JUTGE a Gabriel :
Gabriel, anatz me serquar
La Mort (he la Vida),
Quar ieu voly anb ela(s) parlar.
Aras Gabriel davale, ane parlar an la Mort — que es a l'escadafal gran — he digua GABRIEL :
La Mort, lo jutge eternal
A vos me tramet
Que venguatz parlar anb el
He que venguatz encontinen.
R) LA MORT. Ieu soy presta veraiamen
De anar parlar encontinen
Am lojutge eternal.
Aras s'en ane Gabriel en Paradis he la Mort demore al gran scadafal davant lo Jutge. He digua LA MORT de ginolhos :
Senhor, ieu soy venguda
Davant vostra presentia
Per veser que me demandatz
Digua LO JUTGE :
Horsa Mort, ieu te iey facha
Per que tu foces preciosa
Especialmen a totses los sans,
Que elses Paradis posesigueso,
Mas tu as fach lo co[n]trari,
Quar tu no los as pas pogutz atendre
Que elses penedensa pogueso fayre,
Quar ieu lor avia ordenat lo temps
De .C. he .XX. ans al mens,
En Genesis al capitol sieyzeme ;
He per so se tu atendut agueses
Lo terme que lor era estat promés,
Tu agras aguda bona excusatio.
He per so que tu as antisypada
Lor vida he abreugada
« Mort crusela » tu ies apelada,
He per ta enequitat malvada
Tu seras grandamen punida.
Inquaras as pegor fach,
Que los petitz enfans as estofatz
Dedins lo ventre de lor mayre.
R) LA MORT. Ho très que juste jutge !
Plasia vos de me escotar
En mon drech benignamen ;
Quar ieu vos die tôt de presen
Que ieu no cugy pas aver facha causa
Que no sia justa he razonabla,
Quar ieu la iey facha
Sertanamen per bona justicia,
Quar la sancta escreptura
Veraymen ho testifiqua
Que dis tôt enaisi :
Qui malos interficit minister dey est,
Vol dire sertanamen :
Qui los malvatz ausis encontinen
El es executor de Dieu omnipoten.
R) lo JUTGE. La Mort, el no es pas enaisi
Sertanamen coma tu dises,
Quar tu no as pas laysat
Als pecadors fayre penedensa
Majormen en lor temps.
R) LA Mort. Senhor, se toses los pecadors
Agueso aguda bona memoria
De ton nom he de ta gloria,
Ieu no los agera pas ausitz;
Quar se ieu ho agués fach
Enjustamen ieu ho agra fach
Seguon que dis l'escriptura,
Quar ela dis en aisi :
Non est in morte qui memor sit tui.
Vol dire sertanamen :
Aquel no mor pas malvasamen
Que ha bona memoria de tu.
b) LO JUTGE. La Mort, ieu te respondi veraiamen
Que so que tu dises de presen
No se enten pas enaisi,
Mas se enten sertanamen
Que, se los pecadors agueso aguda
De mon nom bona memoria,
Elses no foro pas mortz
De mort malvasa,
Mas de mort preciosa.
R) LA MORT. Senhor, no dis pas l'escriptura :
Viri sanguinum et dolozi
Non dimidiabunt dies suos ?
So es a dire, senhor :
Que los murtries he los pecadors
N'i venran pas a la metat de lors jorns.
He vesen, senhor, que ieu ho aga fach
He murtrit los grans pecadors
No me deu pas estre reprochat.
R) LO JUTGE. La Mort, ieu te cofesi que hoc.
R) LA MORT. Senhor, he no avetz pas vos tegudas
Las claus de la mort dels homes ?
Per que donquas avetz permés
Que ieu los tués totses?
Vesen que es en l'ëscriptura,
En Genezi, que es al capitol noveme,
Que dis enaysi veramen :
Sanguinem enim animarum vestrarum
De manu cunctarum bestiarum,
De manu hominis, de manu viri,
De manu patrisejus requiram.
b) LO JUTGE. La Mort, ieu te respondi
Que los murtries, davant que foso tuatz
He foso mortz en lors pecatz,
Ses tu no los podian pas ausi.
Ieu te demandi inquara may
Per que ies tu acompanhada
An lo diable infernal,
Se no que per far tôt jorn mal ?
He totses los mals del monde
As perpetratz,
He aiso dis l'escreptura
Que dis veraiamen enaisi :
Ante faciem ejus ibit mors ;
(Abacuc, en lo ters capitol).
So es a dire que tu as caminat
De davant lo diable malvat,
Lo qual ha reguardada
Tota la terra he mesurada
He a meses dejotz sos pes
Totses los homes grans he petitz.
Item, diso may los pecadors
Que elses so aliatz totz
Sertanamen an la mort ;
He per so se tu foces aliada
Au los angials he trobada,
Tu agras vescut precicsamen,
Mas tu as may amat sertanamen
Enplir la terra de ta malecia,
Per la quala causa
En infern sera ta pausa ;
Quar aqui te dema[n]daran
He ja mais aver no te poyra[nJ,
Quar tu no auras plus poder
He enaisi coma tu as estada
En lo monde mort permieyra,
Enaisi als pecadors
Tu seras mort segonda,
He per so a la ma senestra sera ton loc.
Aras s'en va la Mort a la ma senestra he pueys NOSTRE SENHOR sone a Raguelh :
Raguel, vay me serquar
La Vida, que vengua an mi parlar;
He li diguas que vengua encontinen.
R) RAGUEL. Ho mon Dieu he mon Creator !
Ieu veni aisi per davant vos
Per fayre vostre comandamen.
Aras s'en va serquar RAGUELH la Vida he li digua, — sus lo escadafal
Dama Vida, mon Dieu he mon Creator
Me ha comandat que ieu vengués a vos
Per vos dire he denonciar
Quar el vol an vos parlar.
He per so, dama, venetz prestamen
Quar el vol far son jutgamen.
R) LA VIDA. Raguel, mon bel angiel,
Vos siatz îo très que ben vengut.
Ieu sertas m'en vau an vos
Per veser que voira mon senhor.
Aras s'en ano totses dos he digua LA VIDA de ginolhos quant sera davant Nostre Senhor he lo angial s'en tome en son loc.
Ho mon très que redoptable senhor!
Vostre angial me avetz tramés
Que encontinen ieu vengués,
Quar vos voliatz parlar an mi ;
He per so ieu soy venguda aisi.
R) LO JUTGE. Hor sa, Vida, per que as tu permés
A la Mort que ela te aga vensida :
Ni per quala raso as permés
Que ela te sobremontès ?
Per quala razo no as tu ajudat
Als pecadors, que no foso dapnatz ?
Dona me bona responsa
Quar tu ies grandamen colpabla.
R) LA VIDA. Ho juste jutge he drechurier !
Que reddes a cascun son loguier
De las hobras que an fachas,
Senhor, ieu vos pregui humyalmen
Que me vulhatz, senher, escotar
De so que vos voly contar :
Senhor, el es vertadieyra causa
Que Vida, senhor, hom m'apela.
Vos me avetz perpetualmen creada
He spiracle de vida me avetz apelada,
Quant en l'orne me fiquetz.
Après que Adam format agretz
He may Eva sa co[m]paniheyra,
En elses vos me avetz bailada,
Quant lor espiretz en lor facia
He los mesetz en Paradis
La hont sertanamen ieu era.
He quant de part dedins elses foro,
Vos lor fesetz comandamen
Que de totses los fruchz else mangeso,
Se no que del fruch de vida veramen,
He après vos lor disetz :
« Que se d'aquel mangatz vos autres,
Encontinen sertas moretz. »
Elses, senhor, vostres comandamens passero,
Estiguan lo diable malvat,
Que venc encontinen temptar
Eva an belas paraulas,
Quar ly fés sertas entenden
Que, se del fruch de vida mangava,
Ja mays sertas no moria
He saubria autant coma vos.
He enaqui el la deseubet
He ly fés de la poma mangar
He lin fés après portar
As Adam lo seu espos,
He Adam sertanamen la mordet.
Après que agro passatz vostres comandamens,
Vos venguetz encontinen,
Los bailetz a la mort crusela,
He ieu perdiey sertanamen
Tota ma poysansa encontinen.
Senhor, ieu iey fach mon degut
Tant coma, senher, ieu iey pogut;
De que ieu debi estre desencusada.
He autant pauc no vos pogui pas delieura
De las mas dels Jusieus malvatz,
Quant elses prés vos agro
He en crotz morir vos fero.
De tôt aiso vos etz testimoni.
Senhor, ieu soy vostra sirventa,
Que agatz pietat de mi dolenta,
Quar ieu, senher, soy contenta
De demorar en paradis
An totses los sans que so lains.
R) LO JUTGE a la Vida :
Hor sa, Vida, escotatz me
De so que ieu vos voly dire.
Totses aquelses que auran be fach
He en lo monde auran guardatz
Totses mos comandamens,
Aquelses venran sertanamen
En la gloria de Paradis ;
He a toses los que lo contrari auran fach
Ieu los bailariey a la Mort,
A totses los dyables en infern
Sans ja mays salhir de lains.
Aras s'en monte la Vida en Paradis :
Aras se aparelhe Nostre Senhor per donar sa sente[n]cia, he sonaran tro[m]petas sans mesura an votz taribla he aspra, he pueys cridaran : CILETE. Los bos seran sus lo escadaffal petit ha la part dextra he los malvatz sus lo gran escadafal a la part senestra. He a la donquas DIEU ETERNAL donara sa sente[n]cia an votz taribla en demostran totas sas plaguas he dira :
Hor sa, justes jutges,
Tant esperituals que te[m]porals,
Vulhatz totses escotar.
Quant los factors malvatz
Per davant vos autres venran,
Malvasamen jutgar no los vulhatz
Per envegas que lor portetz,
Quar se [non] los jutgatz endegudamen,
Dapnatz seretz sertanamen.
Per so que Annas & Cayphas,
Quant soy davant elses estat,
Per la gran envega que me portavo
Injustamen me an condapnat.
He per so me greva gra[n]damen
De jutgar encontinen
Los mals factors que son davant mi,
Mas sertanamen ieu vos dic
Que ieu coma Dieu he home
He may eternal juste jutge
Voly donar ma sente[n]cia de presen :
Quar a mi s'aperte veramen
De donar lo darier jutgamen
A l'encontra dels malvatz pecadors
Que no han gardatz mos comandamens.
Per mon payre ieu tramés soy estat
En lo monde sains mot bas,
Coma anhelh ignocen,
Per delieurar tota la gen
Que era en la poysansa de Lucifer,
Quar totz anavo en infern
Per lo pecat de Adam he de Eva
Que avian comés en Paradis terrestre
En mangan del fruch de vida;
He après tota natura humana
Per sa granda malvestat
En pecat an tot jorn contuniat ;
He per so, en aven pietat
De tota natura humana,
Me soy vengut encarnar
En lo ventre de la mayre mia,
He me soy baylat volontariamen
En las mas dels Juzieus sertanamen
Per resemer natura humana.
Prés me an he estrechamen liat,
Batut, escupit he flagellat ;
Pendut me an en la crotz
En lo miech de dos layros ;
Duramen soy estat clavelat
He an la lansa lo costat trauquat ;
De sus la crotz desclavelat me an
He en terra fiquat me an ;
Mes me an hen hun tombel,
Lo quai sertas era mot bel,
He lo ters jorn soy resucitat
He en Paradis m'en soy montat
En la dextra del meu payre,
En Paradis lo gran repayre.
Ieu no vos podia pas may far
Que a vos autres tot mon cors bailar.
He tôt aiso no avetz pas reguardat,
Ni sertanamen emagenat
Tôt lo mal que ieu iey suffertat
Per vos autres trastoses reseme.
He per so, vos autres malvatz,
Que tot jorn avetz fach grans pecatz
He perseverat tot jo[r]n en malecia
He no avetz pas aguda conoysensa
De donar a heure ni a ma[n]gar,
Albreguar, vestir ni causar
Als paubres, quant avian necesitat,
Ni donat per mort de Dieu las almoinas
Quant venian davant las vostras portas,
He per so die ieu, qui misericordia aguda no ha
Misericordia no deu troba.
Per so, vos autres, mauditz de Dieu,
Ieu vos doni sente[n]cia defenitiva :
Anatz von en infern pruou
An tota la gran companiha.
R) La hun dels dapnatz — PILAT —
He las ! senhor, se vos platz
De nos qualque loc baylar
Que sia plasen he delectable
En que nos pusquam demorar,
Quar el nos es tant greu de salhir
De vostra conpaniha he despartir.
R) DIEU ETERNAL. Vostre loc sera delectable
En lo fuoch de infern perdurable,
En que estaretz lains sans repaus.
Digua hun autre dels dapnatz — CAYFAS —
Ho très que exellen senhor !
Se play a la vostra benegnitat,
Pueys que en fuoc nos voletz fiquar,
Vulhatz nos, senhor, consolar
En nos donan qualque espasi
Que d'aqui pusquam salhir
Huna veguada en nostre temps.
R) DIEU ETERNAL. Ieu vos respondi sertanamen
Que la hont vos autres anaretz,
So sera en infern pruon,
Que ja mays d'aqui no salhiretz.
R) Hun dels dapnatz — ANNAS —
Senhor, pueys que quai que lains
Nos autres aniem
He que perpetualmen nos lay estem,
Baylatz nos qualque companiha
Que pusquam estar alegramen.
R) DIEU ETERNAL. Hor sa, vos autres, no auretz autra companiha
Que an totses los dyables malvatz,
He per so vos autres davant mi vos hostatz.
Aras s'en van los dapnatz en infern encridan totses « que maudicha sia la terra que los ha sostengutz » he gran cop d'autras mauditios, he que se meto en infern he que se clausa & que gemisquo lains an votz tariblas. Aprop crido : CILETE. Après digua DIEU ETERNAL als salvatz :
Venetz, vos autres ben huratz,
Que mos comandamens avetz gardatz
Hen donan a beure he a mangar
Als paubres quant los ausiatz cridar
En lo pe de vostras portas
En dema[n]dan las almoinas;
Vestitz, causatz los avetz
He mantengutz sertanamen
A l'encontra de tota gen ;
Lo realme de Paradis possediretz
He d'aqui ja mays no partiretz,
Lo quai es aparelhat
An aquelses que art tot jorn gardat
Totses mos coma[n]damens.
Aras s'en monto totses los sans he santas en Paradis en ca[n]tan : Jhesu, nostra redemptio. He digua NOSTRE SENHOR quant sian montatz :
Vos autres siatz très que be vengutz,
Quant mos comandamens avetz gardatz,
Quar ieu vos iey resemuts
Trastotses vostres pecatz
En prenden mort he passiou
Sus lo albre de la veraia crotz.
Aras crido : CILETE. Après se aparelhe la cadieyra de Superbia & los diables salisquo de infern en menan Superbia tot vestit de belas ratibas he son colar al col ; he que lo asetio sus la cadieyra he segretamen lo dosto he hy meto hun personatge fach de tela. He que aquel que fara Superbia se meta darier la cadieyra he que los diables turmento lo dich personatge sans sonar mot he digua SUPERBIA, quant auran fach aquo, so que se ensec :
He las ! en lo temps que ieu en lo monde era
Quant ieu regnava en ma cadieyra
En mespr[e]san tota la gen,
Quar ieu no volia veser negun
Que fos sobre mi sobira,
He aiso per mon gran erguelh he bobansa.
Aras me quai suffertar
Aquesta pena crusela.
He per so ieu dic a tota persona :
Que no sian pas tant elevatz,
Quar sertas per mos pecatz
He per ma granda elevatio
Soy tombat en infern pruon.
He per so a totz he a totas ieu dic
Que en aquest turmen me vesetz fiquar :
Que no vulhatz mas hobras seguir,
Quar sertanamen enaisi von penra.
Per ma gran superbia Dieu iey mespresat,
Mon payre he ma mayre no iey pas honorat,
Quar Dieu me avia comanda
Que ieu los amès he los serviguès,
Los honorés he los mante[n]gués
Se ieu volia longuamen vieure
Sertanamen en aquest monde;
Ieu iey fach tot lo rebos
Sans lor donar negun socors ;
He per so dic ieu a tota gen
Que en mi pre[n]guo exenple,
Quar, se mon cami volo segre,
Elses venran sertanamen
En aquest loc de turmen
Sans ja mays salhir de pena.
R) La hun dels diables - LUCIFER -
Ho, Erguelh, tu seras turmentat
Per los grans pecatz que as fachz
En lo monde quant lay eras ,
He no sabes pas tu de nos que es estat ?
Quant Dieu nos avia creatz
Lay sus en lo cel enperial,
Que sertanamen per lo gran mal
Que nos autres aviam comés
Hem desendutz en infern totses
Sans ja mais salhir de sains.
Sapias que nos te donarem tant de trebalh
Que ja mays tu no as fach mal
Que tu no[n] sias ben punit.
He per so sertanamen ieu te dic
Que aquest plom tu beuras :
He per so bada la gorga, bada,
Que tu auras aquesta palada.
Aras li meta la palada del plom fondut en la boqua. He quant haura fach aquo, sortisqua lo he digua LUCIFER, quant lo aura sortit :
Diguas, Erguelh, es te bo
Aquest bosi de capo ?
Vos tu hun pauc de salsa ?
Digua ERGUELH :
Ho que malasecta sia la terra
Quant ja mays m'a sostengut !
He may lo payre que me a engenrat
He la mayre que me a enfantat,
Que no me estofesso de bon[a] hora !
Quar se elses ho aguesso fach,
Ieu no foro pas dapnat
Coma ieu soy mantenen.
He las ! en tant gran turmen
Soy ieu en aquesta cadieyra,
Quar ieu vos die en effiech
Que ieu cremi, ieu cremi.
He las ! la Mort vai sa me ausi,
Ieu te pregui caramen
R) LA MORT, quant sera davant Erguelh :
He que vos tu, Erguelh, de mi ?
Tu me as demandada
He as dich que ieu te ausigués.
q) ERGUELH. He las ! la Mort, se te play
De me ausire, tu faras be ;
He te perdoni per ma ffe.
Ieu te pregui caramen
Que me ausisquas encontinen,
Quar ieu cremi en aquest loc.
R) LA MORT. Ho, Erguelh, ieu die eu effiech
Que ieu no iey ponch de poder
De te murtrir sertanamen,
Quar Dieu lo me dostec encontinen
Davant que en infern me mesés.
Aras digua ASTAROT a Superbia :
Hor sa, Erguelh, el vos quai fiquar
En lo potz per demorar,
Sans ja mays salhir de lains.
Aqui vos auretz lo gran repaus,
La hont aura de bonas viandas :
Serpens, blandas he grapautz
Que vos ma[n]garan las ventralhas.
q) ERGUELH. He las ! senhors he danas,
El fa bon penre exenple,
Per autru, qui lo vol penre ;
Quar lo mal que ieu iey fach
Tot lo temps de ma vida
En infern me ha fach tonba
Per aver pena enfinida.
Aras meno en lo potz Herguelh. He quant sera dedins, meno après Avarecia he lo meto en hun liech ben parat. He pueys que lo dosto tot segretamen, coma han fach a Erguelh, he digua AVARECIA, quant tot sera aparelhat darieye lo liech, hi que meto hun personatge dedins lo liech fach de tella he que lo turmento los diables, he pueys digua :
Ho bonas gens, tant mal me va
He aiso per ma malvada regla
Que iey tenguda tota ma vida,
Hen bratarias he en usuras,
En falsifîcan mercadarias ;
Pueys iey destruchas gran cop de gens
En lor prestan del argent
A la usura, lo sapiatz,
Non pas sertas per caritat,
Mas per ma gran malvestat
He per aver so del lor,
Quar ieu tôt jorn desirava
D'aver riquesas a gran abondansia,
Be ho mal, cosi que fos,
No hi agachava uelh ni cara,
Mas que destruire ieu los pogués.
He las ! maudichas sian las riquesas,
Mas vengua[n]sas he mas bratarias
Que iey fachas totses los jorns.
He las! per mantener mon estat
Iey a paubra gen tort fach
En los meten a destructio;
Quar al may ieu avia,
Al may de bratarias fasia.
Ja may no me tengui per paguat
De so que Dieu me avia donat,
An tot jorn ieu aribava,
He despendre no ho ausava
Dels bes que ieu avia aribatz.
He per so vos die ieu aras
Que per ma[n]tener mon barat
Ieu ne soy sertas dapnat.
He las ! mauJicha sia ma cobesensa,
Que no me laisava aver conoisensa
Del gran mal que ieu fasia,
An tot jorn lo iey continuat,
Que me er' avist que non era ponch pecat,
Per lo gran contuni que iey fach.
Mas aras conoisi veramen
Que ieu soy dapnat perpetualmen
An totses los diables en infern.
He per so a totses he totas ieu die :
Que no vulhatz pas seguir mon cami,
Quar sertanamen se ho fatz,
Totz he totas seretz dapnatz.
Aras vengua MAMONA, lo diable, de infern he vengua davant Avaricia he digua :
Hor sa, mestre bratayre que vos etz,
Escotatz me aisi hun pauc.
Vos vos etz tot jorn perforsat
De prestar vostre argent a brat,
Blatz, vis, safras he autras mercadarias
Per destruire las gens maridas.
He per aquel prest que fach avetz
Gran mal vos suffertaretz,
Quar no ho [a]vetz pas fach per caritat
Mas per mantener vostre barat.
A la usura prestat avetz ;
En prestan vostres deniers,
Paubras gens destruchas avetz
He totses los bes dostatz lor avetz.
He per so te dic ieu sertanamen
Que el te qual penre turmen
Dels bes que as preses en lo monde.
He per so vos badaretz
He aquest argent fondut vos beuretz,
Que vos aleugara lo estomac
He vos b[r]aisara la vianda,
Quar no i aura serpen ni blanda
Que vos fasa negun mal.
He per so badatz he faretz que satge.
Aras lo fasa badar he an una casa granda lo li meta en la gorga he puey li digua MAMONA :
Bratayre, saquega te, saquega,
Quar tu no saquegues pas tant be lo sac
Quant baylavas ton blat
A la usura a las paubras gens,
Coma ieu te saquegariey mantenen.
Aras lo saquege Mamona, he quant lo aura laysat, digua AVARESIA :
He las paubre ! no salhiriey ieu d'aisi
Huna hora en tota ma vida ?
He las ! paubra gen marida,
Vulhatz penre exemple en mi,
Quar sertanamen se no ho fachz
Trastotses seretz sertas dapnatz.
Digua MAMONA .
Usurier malvat, tal no te te
Que tu escapes de mas mas,
Quar ieu te die per ma fe
Que ieu te cremariey los costatz.
R) AVARECIA. He las ! la Mort, hont ieys tu
Que me agas desemparat ?
Per que tu no me as tuat
Que ieu no vengués en aquest turmen ?
He las ! vai sa, ieu te ho pregui !
Aras ve[n]gua LA MORT davant Avarecia he digua :
Hor sa Avarecia, tu me demandas.
Que es la causa per que tu me voles ?
R) AVARECIA. He las ! la Mort, ieu te pregui
Que tu me vulhas ausir,
Qua[r] ieu iey sertanamen gran désir
De salhir d'aquesta pena.
R) LA MORT. Ieu sertas te respondi veramen
Quar ieu no iey pas poder
De te delieurar encontinen
Ni te tuar ni te murtrir,
Quar Dieu eternal a dich :
« Que dapnat eternalmen sera
Ja mays sertas no mora. »
He per so, adieu te dic.
Aras ne meno Avaricia en lo potz, en cridan, en gemen, en dise[nj : « He las! que faney ieu aras? » he autras paraulas. Que après, quant Avaricia sera en lo potz, meno Gola en una cadieyra ben parada he que faso coma dels autres desus. He digua GOLA, quant sera tot asetiat, de darie la cadieyra :
He las ! quant en lo monde ieu era,
De bonas viandas ieu mangava
Sans aver pietat de paubra gen;
D'on que vengués, ieu me arigolava
Sans aver gran pensamen.
Aras vesi ieu mantenen
Que las viandas que iey trop mangadas
He presas delisyosamen
Quai que mantenen sian amaras,
Quar mangadas las iey sans mesura
He begut sertas grandamen,
Dont non avia pas gran cura
Ni besonh sertanamen.
Quar ieu vech sertanamen
Que de las viandas que iey trop presas
Ni mangada[s] golozamen
M'en qualra far grandas penedensas,
Sans ja mais salhir de sains.
Enaprès, per beure trop soven
Sans ne aver necesitat,
Iey reneguat he blasfemat
Lo nom de Dieu omnipoten.
He las ! de ma boqua son salhidas
Gran cop de paraulas mal dichas,
He aiso per mon mangar he beure.
Per so sertas die ieu
Que en infern me qual demorar.
Ho ! que malasecta sia la boqua
Quar ja mays no es estada sadola !
He las, montanhas, sobre mi tombatz,
Folzes, te[m]pestas, vos autras me tuatz,
Que ieu no aga ponch tant de tribulacios !
He las ! Leviatan, vai sa encontinen;
Hosta me d'aquest turmen :
Fay me, se te platz, aquest gran plaser !
Aras vengua LEVIATAN, lo diable, he digua :
He las ! Golut, he que voles tu ?
No as pas tu pro mal
Que demandas Leviatan ?
Ieu soy vengut aisi davant tu,
Fie vegam, que demandas tu?
R) GOLA. He las! Leviatan, delieura me d'aisi.
Ieu te pregui humialmen
Que tu me tues encontinen,
He me faras hun gran plaser.
rç) LEVIATAN. Golut, ieu te fariey hun plaser gran
De te fayre tot jorn mal,
Quar tu as tot jorn mangat
He tenguda la gorga huberta
Per devorar la gran vianda ;
Ieu sertas te voly asadolar
D'aquesta vianda tota morta,
Quar ieu te metriey en la gorga
He te porvesiriey mot be,
Ieu te aseguri per ma fe.
Hor, reguarda be aisi
Que te voly donar de mati
Per lo permier entremeis,
So es a saber d'aquetses serpens
Que so mot bels he lusens.
He per so membre te de la vianda
Que tu mangavas en lo monde;
Quant la mangavas an la salsa
Tu no trobies ja may tala causa
Que te sia estada plus amara.
He per so bada la gorga, bada,
Quar tu mangaras aquesta palada
He i deguéses estofa.
Aras bade la gorga Gola, he Leviatan li meta los serpens dedins an una pala he digua LEVIATANT, quant aura mangat :
Hor sa, diguas tu, Gola,
No te doni pas ieu de bona vianda?
He si fau be sertanamen
Quant ha mon avist.
He las! no te sove pas,
Quant en lo monde tu eras,
De las bonas via[n]das que mangavas ?
Mantenen te seran ben amaras,
Quar tu las amavas may mangar
Que se las aguéses donadas
Als paubres per mort de Dieu.
Digua GOLA :
He las ! no poyriey pas ieu mori ?
Ho Mort, ont ies tu ma[n]tenen ?
Vai sa me ausir encontinen, 7475
Ieu te pregui caramen
Que ieu no pase pon[ch] de pena !
Aras vengua LA MORT he digua per l'escadafal :
He las! qui es aquel que me demanda
Ni ont lo poyria ieu trobar?
Quar en lo monde, quant ieu i era,
Degus no me volia demandar.
El lo me qual anar serquar
La hon se dono los turmens.
He per so lay vau encontinen
Veser que vol demandar.
Aras va la Mort la hont turmento Gola lie digua LA MORT en fasen bels senblans :
To ! lo gran capitani dels mals factors
Coma so enbriaicz, reneguadors,
Murtriés, goloses he gogadors.
He las ! an te prés al sepadel.
Tu no te pensavas pas aiso
Que t'en préses enaisi,
Quar tu agras vescut autramen
En lo monde, quant lay eras.
Ieu te iey ausit a la mort cridar
Que te vengués delieurar
De la pena de la hont tu ies,
He per so ieu soy venguda
Davant tu. Vegam que voles?
R) GoLA. He las ! la Mort, tu sias be venguda !
Ieu te pregui mot caramen
Que me delieures encontinen,
Quar sertas ieu trasi gran mal.
R) LA MORT. Gola, tu no trasias pas gran mal
Quant mangaas de bonas via[n]das
En lo monde, quant lay eras
Tu no me demandavas pas
Quant tu te ariguolavas be ;
No avias pas cura de mi.
Mas ieu te aseguri be
Que tu ja mais no moras
Ni de infern tu no partiras.
R) LO GOLUT. He Messenhors he danas, escotatz
So que ieu vos voly dire mantenen,
Quar quant en lo monde ieu era,
De bonas via[njdas ieu mangava
Sans ne destribuir als paubres
Ni sans aver pietat de elses,
An m'en trifava he m'en bafava
Quant a la porta elses demandavo
L'almoyna per amor de Dieu.
He per so, senhors, vos dic ieu
Que fasatz del be
Entretant que etz en lo monde ;
Quar, quant mortz seretz,
Mal ni be no faretz,
An seretz meses en lo turmen
Que vesetz de mantenen
La hont soy ieu asetiat,
He vulhatz penre exemple
De la pena he del turmen
Que vesetz far de presen,
Quar aiso no es que una figura.
Aras meto Gola en lo potz he meno LUXURlA he lo meto en hun payrol an d'aygua he fuoc als costatz he digua.
Or sa, enfames luxurioses,
Atendetz en so que ieu vos voly dire.
Ieu soy malvat luxurios estat
Tot lo temps sertas de ma vida,
He iey tot jorn ribaudegat
An femnas de malvada vida,
Joguat, renegua[t], despichat
He dichas sertas de gra[njs folias;
Despe[n]dut iey tot mon joven
An ribaudarias sertanamen,
Sans aver reguart de Dieu
Ni de ma paubra arma.
Per so sertas vos dic ieu
Que ela es perduda he dapnada
He mesa en lo fuoe infernal
Sans ja mais salhir de pena.
He las! que maudicha sia la terra
Que me ha tôt jorn sostengut !
He las! Asmodeus, no ve[n]ras ?
Vai sa, ieu te pregui caramen :
Vai sa me ausire, ieu te pregui,
Quar sertanamen ieu cremi
En aquest fuoc diaboliqual,
Ho dona me qualque remedi !
v} ASMODEUS. Ho ! malvat luxurios,
Tu demandas aras repaus :
He per que lo deves aver tu ?
Quar totses tos companhos e tu
No avetz fachs ja mais que mals
An malvadas ribaudas, palhardas,
Maquarelas he goratieyras
Que vendian tôt jorn las filhas
He las metian a destructio.
He pueys demandas que ieu te ausisqua ;
Ieu te dic sertanamen
Que a mi no se aperte pas,
Mas demanda la Mort crusela,
Quar an aquela se aperte
De te murtri sertanamen.
Ho se ela no ho fa,
Qualque razo ela te dira ;
Mas entretant tu auras hun joleb
Que te abaisara la luxuria
Que de sa en reyres as comesa.
Aras los diables lo turmento he digua LUXURIA, quant lo auran turmentat :
He las! paubre, que fariey ieu ?
Quar aisi me quai estar tot jorn
Sans aver repaus ni sojorn
Del gran mal que fach ieu iey.
Aquo sertas conoisi be ieu.
He las! la Mort, ont ies tu ?
Ieu no iey autre refrugeri
Se no de me retornar a tu.
Vai sa, me ausi, ieu te ho pregui !
Aras vengua LA MORT he digua per lo escadafal :
Hor sa, ieu soy estada per tot lo mon
He iey fach mon degut, so me senbla,
Quar iey mesa a destructio
Tota natura humana.
Ieu no sabi pas se iey re laysat
Que ieu no ho aga tot degolat,
Mas ieu estan en infern
Iey ausit calcun cridar
Que ieu lo vengués degolar.
Ieu no sabi pas hon poyra eser
Ni en quinh lo[cl lo poyra trobar,
Se no que fos en lo loc
De la justicia divinal.
He per so ieu lay vau
Per veser qui es aquel.
Aras s'en va LA MORT la hont lo turmento he digua quant sera aqui :
Ieu soy aisy davant tu.
Que me demandas?
Que vos tu ni que cridas ?
Tu me deurias be conoise
Quar d'autras vegadas me as vista.
R) Lo LUXURIOS. He las ! la Mort, tu sias be venguda
Tant te iey ieu disirada !
He parla an mi, se te platz.
Aras digua LA MORT :
Hor sa, magister, ieu te conoisi be,
Gran temps ha, tu ies serta,
He iey sertas hun gran plaser
Quant te fan aisi bona cara.
He no te esta pas el be ?
Aquo veramen sy deu far.
R) LUXURIA. Asmodeus, ieu te dic de serta
Que aisi me dono tant de pena
Que ieu no sabi ont me soy,
Quar me dono tant de aflictio
Per la graii mala vida que iey tenguda.
He per so te pregui caramen
Que me ausisquas encontinen,
He me faras hun gran plaser.
R) LA MORT. Luxurios, malvat que tu ies,
Per los grans mais que as coméses
El qual sertas que tu demores
En aquesta pena he turmen
Tostemps he ja mays
Sans salhir de pena he de trebalh.
He per so que dises que ieu te ausisqua,
Ieu sertas no podi pas,
Quar hun cop ieu te iey ausit.
v) LO LUXURIOS. He las! paubre, que poiriey ieu far
Se tostemps me quai demorar
En aquesta pena he turmen ?
Ieu conoisi que ieu auriey mal temps
Quar ieu iey de malvatz servidors
Que ja may no me laiso pausa.
He las! paubras gens, avisatz,
Ieu vos pregui mot caramen,
He totz he totas areguardatz
Cosy ieu soy en turmen.
He las! vulhatz vos emendar, ieu vos pregui,
He no vulhas pas tener mon cami,
Quar sertanamen ieu vos dic :
Que al may de dapnatz say veno,
Al may de turmen nos dono.
Per esperiensa ho podetz veser,
Quar al may hom met al forn de lenha
Al may sertanamen de calor hi a.
He per so vulhatz vos castiar,
Quar qui per autru se castia
El no pot mas tener bona via.
Aras meto Luxuria dedins lo potz priont.
He pueys aseguo lo potz he la roda he, quant sara tot aseguat, meno Ira de infern, Envega he Noalha, an grans cadenas als cols, en los trainan per lo escadafal. He quant los auran trainatz, los asetio al torn del potz, en los turmentan. He que totz très sian dedins lo potz he aquels que turmento sian fachz de telas penchas he que los de dedins parlo quant sera hora, he digua IRA :
Ho ! malvat Iros que ieu soy estat
En lo monde quant lay era !
An tot lo monde ieu prendia guera
Per ma ira he per ma rancor.
Los fetges mangatz lor agra
Se ieu los agués sertas tengutz.
Deffamatz iey grandamen
Gran cop de bona gen,
En ne parlan publiquamen,
Hoc sertas, he may en resquost.
Per ma granda ira iey jurat
Le nom de Dieu he blasfamat
He la Verges, mayre de Dieu,
He totz los sans he sanctas, vos dic ieu.
He per so ieu soy jutgat
Per lo gran mal que ieu iey fach
De demorar en infern pruon
Sans ja mays aver remession.
He per so ieu pregui a totas he a toses
Que vos vulhatz castiar
He no vulhatz redre mal per mal,
Mas vulhatz a totses perdonar
Las offensas que vos fan,
Enaisi coma perdonet Nostre Senhor
Sus lo albre de la crotz
A totses que mal li fasian.
He las ! no poyriey ieu morir
Davant que desenda dedins lo potz ?
He las ! iroses, castiatz vos totz,
Que no venguatz en aquest turmen,
Quar sertas no i a cor dolen
Que no ploie alcunamen
Del gran turmen que es en infern.
He las! Belial, vai sa,
Quar pueys que me ho qual far
Aytan val leu coma greu.
Rousa me dedins lo fornatz
Que no s'en vega negunas olfas ;
leu te ho pregui mot caramen.
Ara vengua BELIAL de infern he vengua davant lo Iros he digua :
Mala hora , mala hora te done ieu.
Que vos tu, Iros, ni que demandas ?
He no sabes pas quinha coa tiri ieu ?
He las ! no veses que es fort noada ?
Ieu te dic sertanamen
Que tu maudiras la jornada
Quant ja mais me as demandat;
Per so que no as aguda caritat
De aquelses que te avian mal fach
Ni los as volgutz perdonar
Quant te demandavo perdo
De las offensas que te avian fachas,
He per te paguar ton salari
Al gran potz ieu te metriey
Que ja may d'aqui no salhiras.
Digua may BELIAL, en cridan :
Hor sa, diables, salhetz totses
He venetz totses de mantenen.
Aras salhisquo los diables he ve[n]guo davant Belial en fasen reverensia, he digua BELIAL :
Mos vailetz, sabetz que faretz ?
Aisi es aquest malvat Iros,
El lo quai mètre dedins lo potz
Per li fayre gran festa,
He vos juri per ma testa
Que se fatz be vostre degut
Ieu vos paguariey encontinen.
R) VEHEMOT per totz. Belial, no vos sia de re,
Quar ieu vos juri per ma fe
Que ieu he mos companhos
Farem be nostre degut totz,
Inqu[a]ra may que no volretz.
Digua BELIAL a Vehemot :
Hor sus, vegam cosi ho faretz :
Se etz tans valens coma disetz,
Desenpachatz vos prestamen.
Aras pre[n]guo Ira los diables he digua VEHEMOT quant lo auran carguat :
Sus, sus, en non diable, sus
Que trop avetz estat aqui
He ge vos hy voliatz dormi.
Nos vos fiquarem en hun gran fuoc
Que vos escalfaran tant las esquinas
Que vos gardaran be de dormir.
Aras lo meto en lo potz he, quant sera lains, gieto fuoc an pegua roina en cridan los diables : « Festa ! festa ! que may n'aurem ! » He après s'en tome Belial he Vehemot lie gran cop dels autres en
infern. He digua ENVEGA :
He las ! ieu Envegos,
Tant de mal iey pogut fa,
Quar quant en lo monde ieu era
A totz he a totas envegas portava,
En lor serquan tot jorn mal;
He avia sertas gran plaser
De la destructio de mon vesi ;
He avia una gran envega
Quant riches ieu los vesia ;
Inquara serquava los remedis ieu
Per los mètre a destructio
En parlan anb uns he anb autres.
Disia may per ma gran envega
Que ieu avia dich he fach
May de mal sertanamen
Que ieu no avia dich ni emagenat,
He aiso per ma gran envega
Que ieu sertanamen lor portava ;
De que fasia doble pecat.
Après iey mesa gran discordia,
La hont avia gran concordia,
En meten mal la hun an l'autre.
He las ! que diriey de las femnas ?
Quinha envega porto elas,
Las hunas contra las autras ?
Quar per lors grans envegas
Que porto las hunas contra las autras
No areguardo pas que diso :
Sia mesonga ho veritat,
Tot lor salh de lor sac :
Ieu m'en remeti a lors consiensas.
He per so castiatz vos totses he totas
Que no venguatz en aquestas penas
Que veyretz de ma[n]tenen,
Quar ieu senti lo fuoc bolhen
Que encontinen me brulhara
No que ja may me consumisqua.
Re per so vulhatz vos castiar,
Quar ieu vos dic sertanamen
Que infern es fort aluquat
Per lo gran monde que lay davala,
Quar Erguelh he Avaricia,
Cobesensa he Luxuria,
Brat, Tricharia he Malecia
Sobremonto Lieutat he Justicia ;
Tant an prés del monde partida
Que Amor, Pietat he Caritat,
Fe, Drechura he Veritat
So anatz al cel maiso quere
Quar no trob'ostal en terra.
He las ! no siatz pas tant fols
Que no vos castietz per los turmens
Que vesetz fayre de presen,
Quar lo fol ja may no cre
Tro que sas servelas ve.
He pgr so totz he totas ho vesetz.
He las ! Satan hont ies tu ?
Vai sa me gitar en lo gran fuoc,
Quar sertas ieu cremi
De la gran calor que ieu senti.
Aras salhisqua Sathan he sos companhos he digua SATHAN per lo escadafal a sos companhos :
Conpanhos, ieu iey ausit
Qualcun que vol estre de nostra bailia ;
He per so el lay nos quai anar
Veser que vol ni que crida.
Hor sa, anem lay totz encontinen
Veser que vol ni que demanda,
Quar ieu vos dic sertanamen
Que el sera de nostra banda.
Se el sabia cosi lin penra
Quant de nostra banda sera,
El li valgra may que agués dormit,
De la mala febre quartana
Que lo tenra tot lo jorn
Lains en infern pruon.
Conpanhos, ieu no sabi pas ont seria
Se no que sia a la rostisaria,
Quar aqui fan tot jorn gran festa
De la granda vianda que lay davala,
Coma so grapautz, serpens he colobres
He d'autras viandas deliciosas.
Anem lay donquas totses.
Aras lay ano he digua SATHAN, quant sia près de Envega :
To ! mestre Coquart, etz estaquat.
Ieu no me doni pas meravilhas
Se vos an ben atrapat
En fasen vostras finesas.
Hor sa, veritat tu me diguas :
No te sove pas de tas envegas
Que portavas a totz he a totas
Quant en lo monde tu eras
En disen mal de cascun ?
Hor sa, que demandas a Sathân ?
Ieu soy aisi, que vos tu?
R) ENVEGA. To ! Sathan, tu sias be vengut
He las! que ieu te iey mot desirât
He iey grau guauch quant te iey trobat !
He las ! saubrias me tu
Donar negun remedi
De so que ieu te voly demandar ?
Ieu sertas iey ausit dire
Que tu ies hun gran medici :
Saubrias me tu donar remedi
De la gran calor que ieu sufferti ?
Cosi se poyria ela esqua[n]tir ?
R) SATHAN. Hor sa, tu as trobat lo medici
Que te qual, ieu te aseguri,
He potiquaris he surgie[n]s,
Que so totz grans fysiciens,
Que so aisi totses près de mi.
Areguarda los be totses,
Quar elses so totz prestes
De fayre mon comandamen.
He per te donar aleugamen
El te qual penre huna purgua
Per te esquantir aquela calor
Que tu as presa per ta en[v]ega.
El te qual beure gran cop d'aigua
He te qual mètre en lo potz,
Quar el i a gran cop d'aygua
Per t'escantir la calor granda.
[H]e que i aura gran cop de blandas
Que te aleugaran las venas
He lo sanc tot coromput.
Sus, companhos, prendetz lo ;
Ronsatz lo dedins lo potz
He que se purgue fort lains,
He no i aga ponch de fauta.
Aras lo prenguo los diables he lo carguo sus lo col he que lo tenguo aqui tant quant parlara, he digua ENVEGA estan aqui :
A Dieu siatz, bonas gens, a Dieu vos coman !
He las ! governatz vos satgamen
No vulhatz portar envega a degun,
Mas lor vulhatz perdonar lor offensas
Quant las vos auran fachas ni dichas,
Quar ieu vos dic sertanamen
Que en lo monde, quant ieu lay era,
Per ma envega he per ma malecia
An totses ieu prendia guera :
De que ieu vau al potz infernal
Sans ja mais salhir de lains.
He las ! diables, ostatz me d'aisi !
R) BELFEGOR. Nos te guardarem be de dormir
Ieu te ho aseguri per ma fe ;
He te gratarem tant las esquinas
Quant seras dedins lo potz
Que no te sove[n]ra pas de nos,
Mas maudiras tot joru la hora
Quant as comeses tanses de mals.
He las ! no podias be tu emagenar
Que enaisi el t'en penria ?
He fara a totses aquels he aquelas
Que porto las grans envegas.
He per so ronsatz lo dedins lo fuoc
Quar aqui sera son loc
Sans ja mays salhir de lains.
Aras lo meto dedins lo potz he faso coma dels autres. Après parle NOUALHA he digua :
He las ! ieu paubre Noualhos
Que tot jorn iey fach lo pigre
A servir Dieu, mon creator,
leu sertas vos die en effïech
Quant ieu estava en mon liech;
Ieu emagenava gran cop de mals,
Coma ensannetatz he vilitatz
He gran cop de movemens carnals,
Que tombava en grans pecatz
Los quais no se fan a dire;
He de tot ieu conoisia be
Que ieu pecava mortalmen ;
He per so per ma gran pigresa
Los pecatz que comeses avia,
Coffesar ieu no los volia,
De que sertas ieu iey mal fait
Quant coffesatz ieu no los iey,
De que soy dapnat perpetualmen
Sans ja mays salhir de infern.
He las ! governatz vos satgamen,
He al pecat de pigresa
No hubisiscatz nullamen,
Quar, se vos autres ho faychz,
Sertanamen seretz dapnatz,
Mas estatz tot jorn avisatz
De la mort cora venra,
Quar no sabetz lo jorn ni la hora
Quora ela vos asalhira.
He per so se sabiatz cora ela venra,
Vos autres sertas velhariatz
He ja may no se[r]cariatz
De denegar vostras conciensas.
He per so, senhors he danas, velhatz, velhatz!
Salhetz fora de totz pecatz,
Que no venguatz en aquest turmen
Lo quai veyretz far de presen.
Quar ieu cresi que en la companiha
No i a crestiana ni crestia
Que no tranble de paor
Quant veyra los turmens.
He las! Belfeguor, vai sa.
Vai sa me tu dosta
Del loc hont ieu soy,
Ieu te pregui caramen.
Aras vengua Belfeguor de infern he d'autres diables anb el he, quant sera per lo escadafal, digua BELFEGUOR en se meteis :
Ho la, ho la, ho la ! ont ies tu ?
Que vos ni que demandas ?
Ieu no sabi ont ies tu,
Mas sona me autra veguada,
Quar ieu iey de bona mainada
Per te anar Ieu vesytar.
R) NOALHA. Ieu sertas te iey mot demandat ;
Belfeguor, Belfeguor, ieu soy aisi
He te demandi inquara may,
He, Belfeguor, ieu te pregui caramen
Que tu me dostes d'aquest loc,
Quar sertas ieu cremi he ardi
De la gran calor que ieu senti
Que salh del gran potz infernal.
He las ! mon Dieu eternal,
He que poyriey ieu far
Quant ja mais d'aqui no salhiriey ?
R) BELFEGUOR. Hor sa, Noalhos, ieu te fariey servi
Enaisi coma de tu s'aperte.
He sertas te aseguri be
Que en infern no ha pas pro lenha
Se no que cascun jorn n'i vengua.
He te aseguri sertanamen
Que cascun jorn n'i tonba grandamen,
Per los grans pecatz que se cometo
Per tot lo universal monde,
Ni ja may no se escantira,
Per so que degun no vol tarsar
De far pecatz trastotz los dias.
He per so quai que i aga fuoc
Sans ja mais escantir,
Quar al may en infern ne tombo,
Al may sertas hi a de calor.
R) NOALHA. He las ! no auras tu pietat de mi
Per so que ieu te iey fach servici
He iey fach so que me as comandat ?
R) BELFEGUOR. Hor sa, per so que tu m'as cresut
He as fach mon comandament,
Ieu te fariey metre encontinen
En lo gran potz infernal ;
He aiso sera ton guasardo.
He afy que tu d'aqui no salhisquas,
Ni mas tos companhos que lains so,
Ieu fariey sagelar lo potz
A mos servidos que aisi so,
An quatre sagels sertanamen
Afy que lains demoretz totz,
Acompanhatz sertanamcn
De gran fuoc he de serpens.
He per so, companhos, prestamen
Vulhatz lo lains ronsar,
Quar ieu vos prometi veramen
Trastotses de vos ben paguar.
Aras los companhos lo meto lains he faso coma dels autres he BELFEGUOR digua a Lucifer de l'escadafal en fora :
Ho, princip Lucifer de infern,
Belial, Belzebuc he Sathan,
Manmona, Asmodeus, Leviathan,
Vemot, Astarot he Vatan,
Venetz totses encontinen,
No n'i demore degus lains,
Quar aisi a bel cop a fayre.
He prenetz las claus de infern
Per clavar lo potz encontinen,
Quar totses los pecadors
He las pecayritz lains so ;
He per so lo[s] quai clavar
Affy que no puesquo escapar.
Aras venguo totses quant LUCIFER aura parlat he digua :
Hor sa, mos subgietz totses,
El qual anar veser que vol Satan
He per so anem hy prestamen.
Aras prengua Sathan las claus he venguo davant lo potz, he digua LUCIFER :
Hor sa, mos subgietz,
Que disetz vos autres ?
Qual clavelar aquest potz
An totas las quatre claus?
R) SATHAN. Mossenhor, ieu vos die sertanamen,
Seguon que me dona mon conselh,
Que an quatre claus lo qual clavar,
Afy que degun non salisqua ponch,
Quar de totas las partidas del mon
Nos ne hem anatz serquar.
R) LUCIFER. Hor sa, vulhatz donquas sagelar
Lo potz tot a l'entorn ;
He pueys vulhatz los turmentar,
En so no hy falhisquatz ponch.
He tu, Sathan, agas la quargua,
Quar tu as presa la gran pena
De menar tot lo mon lains.
Digua SATHAN a Lucifer :
Princep, en vostra presentia,
Pueys que vos play de rae comandar,
Ieu vau lo potz sagelar.
Aras Sathan sagele lo potz en quatre partz he, quant sera sagelat, digua LUCIFER :
Hor sa, hor sa, comensatz de besonhar
He vegam cosi vos portaretz,
Quar s'el i a negun que palpe
He no fasa son degut,
Ja mays paguatz no seretz;
He per so comensatz totses.
Aras comenso de tirar las rodas los demonis en presentia de Lucifer he de totz los autres he porto forquatz de fer he guafz per turmentar lains las armas, quant n'i aura d'ascunas que salhiran lo cap defora lo potz, per las espenge lainsj he los de lains gieto fuoc he fum de solpre tro que sera hora de parlar. He i aga d'armas en torn de las rodas staquadas.
Digua SUPERBIA dedins [lo potz, quant] sera hora :
He las ! la Mort, malasecta sias tu
Quant no me as estofat
Davant que fos gitat
Foro del ventre de ma mayre !
Digua AVARECIA :
He las ! maudicha sia la terra
Quant ja may me a sostengut,
Que valgra may me agués tot fondut
Que quant soy vengut en aquest turmen.
Digua LUXURIA :
He las ! maudich sia lo payre he la mayre
Quant ja may me an engenrat,
Per so que no me an castiat
De mai que me vigueso far,
An s'en rysian he s'en glorificavo,
He per so que no me castiavo,
Ieu sertanamen [soy] dapnat.
Digua GUOLA :
He las ! malasecte sia lo payre he la mayre
Quar tan mal me an endoctrinât
Del mal, quant lo me vesian fayre,
En lo monde quant lay era,
De que sertas soy dapnat.
Digua IRA :
Ho folses he tempestas!
Tonbatz sobre nos autres,
Quar sertas nos hem dignes
De tot aquest turmen !
Digua ENVEGA :
Ho totses los diables de infern,
Ausisetz nos en qualque guisa!
Sertanamen nos vos ho preguam.
Digua PIGRESA :
Ho Satan, Sathan !
Nos te preguam caramen
Que nos gietes d'aquest turmen,
He vuelhas desclavelar lo potz,
Quar sertas nos cremam trastotz.
R) SATHAN. No disiatz pas vos autres enaisi,
Quant en lo monde eretz,
Quar prendiatz grau plaser
Dels mais que cometiatz vos autres ?
El ne qual far penedensa,
Quar negun mal no demora enpunit.
He per so que no vos etz castiatz
Dels mais que avetz fachs,
Ne prenetz aquest turmen.
He per so prenetz exemple,
Totses he totas, se vos voletz,
Quar las grandas penas que vesetz
No so sertas que huna figura.
He per so, totz he totas, fasam del be
Entretan que em en lo monde,
Quar se nos no ho fasem,
Sertanamen punitz serem.
Adieu vos die, a Dieu vos coman.
Dieu guarde la companiha de mal.
LO MESATGIÉ. Ho payre Dieu omnipoten,
Que tantas fas de meravilhas,
Tantas noblas riquesas he preciosas
As ord[e]nadas a ta guisa
Seguon la divinal provediensa,
Dona nos, senhor, a trobar la fontaina
De ta felecitat sobirana,
He nostre ente[n]demen illumina
De la tua clardat divina
En tala guiza
He en tala manieyra
Que te puscam veser claramen
He te amar perdurablamen,
Quar tu ies lo darier repaus.
Senher, la tua poysansa tant granda es
Que tu sostenes tot quant es
He o as tot en ton govern,
Paradis he may infern.
A tu, senher, no podem re selar,
So que avem fach ni so que volem far.
He per so, senhors he danas, fasam del be,
Entretant que hem en lo monde,
Quar, quant nos serem de part de la,
Be ni mal no podem far,
He sabem be que devem morir
Totses he totas que hem aisi :
Per so fasa cascun so que deura
Per aver la sancta gloria
Al dia del gran jutgamen.
Senhor[s] he danas, vista avetz
Jogar l'estoria . . . .,
He per so cascun la meta en sa memoria ;
He, se los joguadors no avian be joguat,
Elses vos preguo per caritat
Que los vulhatz perdonar.
A Dieu siatz ; a Dieu vos coman.
(fin de la pièce Lo Jutgamen General)
* *
Une édition de cette pièce est parue plus récemment, avec traduction française et des commentaires approfondis de Moshé Lazar. Voir : « Le Jugement Dernier (Lo Jutgamen General), drame provençal du XVe siècle », par Moshé Lazar, Editions Klincksieck, Paris 1971, Collection Bibliothèque Française et Romane, publié avec le concours du CNRS.
Une copie complète des Mystères Provençaux du Quinzième Siècle, digitalisée par l'Université de Toronto, est accessible à l'adresse http://archive.org/details/mystresproven00jean
Voir aussi, sur le blog La Science au XXI Siècle :
Moyen-Age, Inquisition, antisémitisme... (I)